• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STCOR 93/2020 (Tribunal de Corts d'Andorre, 9 décembre 2020)

Faits et procédure

Le 16 février 2011, des personnes non identifiées ont accédé sans droit au compte bancaire d'un client, M. Duque, auprès d'une succursale de « B.M. » à Andorre-la-Vieille, et ont ordonné un virement de 2 850 euros au profit d'un compte ouvert dans une agence de l'entité « L.a C. » aux Canaries. Ce compte appartenait à M. Ruiz, de nationalité espagnole, sans antécédents pénaux, qui avait préalablement communiqué ses données à cet effet.

Le virement reçu le 18 février, M. Ruiz a, selon les indications de son correspondant, expédié la somme, déduction faite de sa commission de 199 euros, par voie postale à une personne résidant en Ukraine. Le texte précise également que 70 euros ont été retenus pour le coût de l'envoi. La transaction a entraîné 61,60 euros de frais bancaires à la charge de la victime.

Le ministère public a qualifié les faits de délit majeur d'escroquerie informatique au sens de l'article 210 du Code pénal et a requis douze mois de prison conditionnelle, assortis d'un délai d'épreuve de quatre ans, ainsi que la condamnation aux dépens. Au titre de la responsabilité civile, il a réclamé 2 911,60 euros au profit de la victime.

La défense a contesté la qualification. Elle a soutenu que M. Ruiz, sans emploi à l'époque, avait été recruté par une société danoise de négoce d'or pour réaliser des opérations financières, qu'il n'avait accompli aucune manipulation informatique et qu'il ignorait l'origine illicite des fonds. Elle a demandé son acquittement.

M. Ruiz ne s'est pas présenté à l'audience et a été jugé en rébellion processuelle (défaut de comparution régulièrement cité).

Question de droit

La question principale posée au Tribunal de Corts était de savoir si les éléments constitutifs de l'escroquerie informatique étaient réunis à l'égard d'un intermédiaire qui met son compte bancaire à disposition de tiers pour recevoir et réexpédier des fonds, sans avoir lui-même réalisé la manipulation informatique à l'origine du transfert. Le texte soulève ainsi deux interrogations connexes :

1. L'élément matériel : la notion de « manipulation informatique ou artifice semblable » ayant conduit à une « transfert ou disposition non autorisée » peut-elle être imputée à celui qui, en aval, a prêté son compte et participé à la circulation des fonds ?
2. L'élément intentionnel : l'intermédiaire peut-il être regardé comme ayant agi avec l'intention de lucre requise, alors qu'il invoque son ignorance de l'origine délictueuse des fonds ?

Solution et dispositif

Le tribunal retient la culpabilité de M. Ruiz en qualité d'auteur. Sur l'élément matériel, il relève que l'intéressé a « mis à disposition [de] son compte bancaire afin de recevoir des fonds qu'il devait restituer immédiatement », moyennant une commission d'environ 10 %. Sur l'élément intentionnel, il écarte l'ignorance alléguée et qualifie la position de l'accusé de « deliberada ignorància » (ignorance délibérée).

Andorra la Vella, 9 de desembre de 2020

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la Causa núm. 6000211/2017 seguida per un delicte major d'estafa informàtica.

Acusat:

Ruiz, nascut el 15 d'octubre del 1965 a Cuba, fill de Ricart i de Blasco, de nacionalitat espanyola, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat; defensat pel lletrat Sr. Benitez,

És part acusadora: el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Bermudez.

És ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER.- SÓN FETS PROVATS: que en data 16 de febrer del 2011 persones desconegudes van accedir il·legalment al compte bancari numero XXX de la sucursal de "B.M." a Andorra la Vella titularitat del perjudicat Duque i van ordenar una transferència per valor de 2.850 euros a favor del compte numero XXX de l'oficina de l'entitat bancaria "L.a C." a Canàries, titularitat de l'acusat Ruiz, nascut el 15 d'octubre de 1965, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, el qual prèviament els hi havia facilitat les seves dades a tal efecte.

Rebuda la transferència el 18 de febrer, el mateix dia i seguint les indicacions d'aquest tercer, l'acusat Ruiz trameté dit import previ descompte de la seva comissió de 199 euros, via postal per la ORG_0, a A.A. resident a Ucraïna i que no és tampoc a disposició d'aquest Tribunal.

La transferència dels diners provoca unes despeses bancàries de 61,60 EUR a càrrec del mateix perjudicat.

RESULTANT SEGON.- El Ministeri fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major d'estafa informàtica tipificat a l'article 210 del Codi Penal del que n'és responsable en concepte d'autor l'acusat Ruiz per qui sol·licita una pena de dotze mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys i el pagaments de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil i de conformitat amb el que disposa l'article 18 del Codi de procediment penal reclama a favor del perjudicat la quantitat global de 2.911,60 euros.

A l'acte del judici oral confirma i ratifica el seu escrit de qualificació provisional

RESULTANT TERCER.- El lletrat de la defensa, l'advocat Benitez, manifesta el seu desacord amb la relació de fets i qualificació jurídica del ministeri fiscal.

El seu representat va negar al llarg de la instrucció tenir consciència que estava cometent un delicte. Exposa que a l'època dels fets es trobava a l'atur i fou contactat per l'empresa G.-B. C. de Dinamarca dedicada a la venda d'or per tal de realitzar unes operacions pecuniàries, i la seva activitat es limità doncs a complir la tasca laboral encomanada.

Afegeix que ell no va fer cap mena de transferència o manipulació informàtica per lo que considera que els elements del tipus penal que se'l imputa no es troben reunits. Al·lega que en realitat és una altre víctima pel que demana la seva lliure absolució.

Ratifica a l'acte del judici oral el seu escrit de qualificació provisional.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER.- Els fets declarats provats són legalment constitutius del delicte major d'estafa informàtica previst i penat a l'article 210 del Codi Penal que disposa: "El qui, amb ànim de lucre i valent-se d'alguna manipulació informàtica o artifici semblant, realitzi una transferència o disposició no autoritzada que provoqui a una persona un perjudici patrimonial superior a 600 EUR, ha de ser castigat amb les penes previstes per a l'estafa o per l'estafa qualificada si es dona algun dels supòsits dels apartats e) o f) del punt 1 de l'article anterior"

Ha estat acreditat que l'acusat posa a disposició d'un tercer el seu compte bancari a fi de rebre uns diners que havia de retornar immediatament a canvi d'una comissió prèviament pactada i que va ser fixada en l'ordre del 10% de l'import rebut. En el cas concret que ens ocupa, l'acusat R. va rebre l'import de 199 EUR, segons reconeix, i els 70 EUR per pagar el cost de l'enviament dels diners efectuat a la vila de Kiev a Ucraïna.

Discuteix la defensa la comissió del delicte al·legant d'un costat que l'acusat tingués coneixement de l'origen il·lícit dels diners i d'altra, pel fet que aquest no ha realitzat cap transferència o disposició no autoritzada valent-se d'alguna manipulació informàtica o artifici semblant tal i com recull el tipus penal descrit a l'article 210 del Codi penal.

Ensems, val a dir, que no es pot admetre el desconeixement sobre la il·licitud de l'operació doncs resulta de la instrucció practicada, -tota vegada que l'acusat de manera voluntària no ha comparegut a la vista oral del judici-, que s'ha situat almenys en una posició de deliberada ignorància.

Efectivament consta en autes, foli 77, en declaració prestada per comissió rogatòria que va ser contactat via internet per una empresa o persona de la que no tenia cap referencia i que de manera immediata li proposa l'operació descrita que per si mateixa resultava si mes no sospitosa, doncs és inusual rebre una important quantitat de diners i aconseguir una comissió de l'ordre del 10% de dit import per no fer res. El seu únic interès era guanyar diners de manera rapida i fàcil.

Sense ser gran coneixedor d'informàtica ni de la dinàmica de les transferències bancàries, en un mon globalitzat, amb accés a internet i a serveis com el correu electrònic i banca online, és sospitós que una empresa estrangera es vegi obligada per la gestió dels seus havers o pagaments a utilitzar comptes de tercers desconeguts. I mes sospitós encara la important comissió (10%) a percebre per tant simple activitat, - definida com a "paymaster" (foli 15)-, de manera que és evident que l'acusat ha obviat la més elemental diligencia i s'ha situat, com ja s'ha fet menció anteriorment en una situació "d'ignorància deliberada", afavorint amb la seva participació conscient a l'èxit de l'inicial activitat delictiva conseqüència del desenvolupament de la tecnologia informàtica i de la banca i comerç electrònic coneguda amb el nom de "phishing" i que consisteix bàsicament en l'enviament massiu de missatges fent-se passar per empreses solvents i aconseguir dels usuaris contrasenyes i dades confidencials per a operar telemàticament, suplantar-los i ordenar transferències amb el resultat final de l'apoderament dels seus actius amb el corresponent benefici per part seva.

És en aquesta darrera fase on es precisa l'actuació de tercers, com l'acusat, que són captats amb suposades ofertes laborals on l'exigència primordial es facilitar el seu compte bancari personal amb la promesa d'obtenir una alta retribució, i que si be poden no tenir un coneixement exacte de la procedència dels bens si són conscients de l'alta probabilitat del seu origen delictiu i malgrat això no efectuen cap gestió per verificar la realitat de qui els contactava i actuen únicament moguts per l'atractiu de la comissió que havien de percebre, dificultant la traçabilitat dels diners i havent participat d'aquesta manera en el frau informàtic objecte de les presents actuacions.

El delicte és així degudament constituït doncs concorren tots els elements que conformen el delicte tipificat a l'article 210 del Codi penal, estafa informàtica, posat en relació amb l'article 208 del mateix text legal: una manipulació informàtica destinada a realitzar una transferència o disposició no autoritzada, un perjudici superior a 600 euros, un nexe causal entre la manipulació i el perjudici i un ànim de lucre entès com el propòsit d'obtenir un avantatge patrimonial.

CONSIDERANT SEGON.- Del delicte esmentat és responsable penal en concepte d'autor l'acusat Ruiz de conformitat amb les disposicions dels article 20 i 21 del Codi Penal, per haver realitzat personalment, conjuntament amb un altre, el fet punible tal i com ha estat exposat a l'anterior considerant.

CONSIDERANT TERCER.- No concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. Pel que fa a la fixació de la pena i de conformitat amb el que disposa l'article 56 del Codi penal, el Tribunal té en compte l'absència d'antecedents penals, el penediment mostrat i la seva concreta situació personal de l'acusat pel que estima adient imposar la pena de vuit (8) mesos de presó amb caràcter condicional fixant el termini de suspensió de la condemna en dos anys.

CONSIDERANT QUART.- Tot responsable penal ho és també civilment de conformitat amb les disposicions dels articles 90 i següents del Codi penal pel que s'escau declarar la responsabilitat civil de Ruiz el qual haurà d'indemnitzar al perjudicat Duque en la quantia reclamada de dos mil nou-cents onze euros amb seixanta cèntims (2.911,60 EUR)

CONSIDERANT CINQUÉ.- D'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi penal i els articles 174,175 i 181.1c) del Codi de Procediment Penal cal imposar el pagament de les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables en la causa, el Tribunal de Corts, en nom del poble andorrà,

D E C I D I M

Condemnar Ruiz, en rebel·lia processal, com a responsable penal en concepte d'autor del delicte major d'estafa informàtica sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de VUIT MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, fixant el termini de suspensió de la condemna en dos anys, i al pagament de les despeses processals causades.

Condemnar Ruiz al pagament de la quantitat de DOS MIL NOU-CENTS ONZE EUROS AMB SEIXANTA CENTIMS (2.911,60 EUR ) al perjudicat Duque en concepte de responsabilitat civil.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal en el termini de quinze dies següents a la notificació excepte el condemnat que donada la seva situació de rebel·lia processal podrà formular recurs d'audiència

Així per aquesta nostra sentencia, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. .