• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, sentència núm. 99-11 du 17 mars 1999 (ROJ : STSJAD 44/1999 ; ECLI:AD:TSJADAD:1999:44)

Faits et procédure

Le requérant, M. Espada, percevait une pension d'invalidité consécutive à un accident du travail, reconnue au grade I. À l'occasion d'une révision, de grade et de montant, conduite en 1998 par la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), l'organisme a maintenu le grade mais réduit le montant de la pension à zéro pesetas. La CASS fondait cette réduction sur les revenus perçus par l'assuré en 1997 : une pension d'invalidité de 102 360 pesetas mensuelles, qui, ajoutée à un salaire mensuel moyen de 336 693 pesetas, totalisait 439 053 pesetas, montant supérieur au salaire moyen revalorisé retenu pour le calcul de la pension.

Saisie par l'assuré, la Sección Administrativa del Tribunal de Batlles, statuant en formation unipersonnelle, a par la sentence n° 98-70 du 29 septembre 1998 accueilli la demande en partie. Elle a reconnu le droit de l'assuré à une pension mensuelle de 4 507 pesetas à compter du 1er février 1998.

L'assuré a interjeté appel le 25 novembre 1998, en reprenant les moyens de la demande initiale et en sollicitant le maintien de l'intégralité de la pension. La CASS, dans son mémoire en réponse du 14 décembre 1998, a déclaré se conformer au calcul du premier juge et conclu au rejet de l'appel. Les parties ayant sollicité d'un commun accord le remplacement de l'audience orale par des conclusions écrites, l'affaire a été mise en délibéré après le dépôt des écritures les 7 et 12 janvier 1999.

Le Tribunal supérieur était saisi de la seule question de l'application de l'article 3 du Règlement d'application n° 18 (ci-après « le Règlement »).

Question de droit

La question posée était double.

En premier lieu, il s'agissait de déterminer si la CASS peut réduire le montant d'une pension d'invalidité lorsque la somme de la pension et des revenus du travail perçus par le pensionné excède le salaire mensuel moyen servant de base au calcul de la pension, revalorisé.

En second lieu, il fallait apprécier l'incidence, sur cette réduction, d'une rémunération composée d'une part fixe et d'une part variable, susceptible de diminuer et d'entraîner une baisse des revenus du pensionné. La question était, en substance, de savoir si cette éventualité justifie le rétablissement immédiat de la pension.

Solution et dispositif

Le Tribunal supérieur confirme la sentence de première instance et rejette l'appel.

Sur le premier point, la Cour rappelle que l'article 3 du Règlement permet à la CASS de réduire le montant de la pension lorsque son total mensuel, augmenté des revenus de l'activité salariée, excède le salaire mensuel moyen revalorisé. Elle relève que l'excédent n'est pas contesté par les parties. Le seul point litigieux portait sur le calcul du salaire moyen revalorisé à l'année 1997. La CASS l'avait fixé à 243 105 pesetas, tand

1.- El Sr. Espada era preceptor d'una pensió d'invalidesa derivada d'accident de treball, i a partir d'una revisió, tant de grau com de quantia, duta a terme per la CASS l'any 1998, la parapública va mantenir el grau reconegut (grau I) però va reduir a zero pessetes l'import de la pensió. El motiu de la reducció era que el Sr. Espada va percebre, durant l'any 1997, una pensió d'invalidesa de 102.360 pessetes mensuals, les quals, sumades a les 336.693 de mitjana mensuals cobrades durant el mateix període, totalitzaven una quantitat (439.053 pessetes) superior al salari mig tingut en compte per calcular la pensió, revalorat.

2.- Interposada la corresponent demanda, la Secció administrativa de la Batllia, actuant com a tribunal unipersonal, en la sentència 98-70, de 29 de setembre de 1998, va estimar-la en part i va declarar que l'agent tenia dret a percebre una pensió mensual per invalidesa de 4.507 pessetes des del primer de febrer de 1998.

3.- Contra la sentència esmentada, la representació processal del Sr. Espada va interposar un recurs d'apel·lació, que va tenir entrada en la secretaria d'aquesta Sala el 25 de novembre de 1998, en el qual, utilitzant els mateixos arguments de la demanda, demanava el manteniment de la totalitat de la pensió.

4.- Un cop feta la designació del magistrat ponent, de l'anterior escrit se'n va donar trasllat a la representació processal de la CASS, que en l'escrit de contestació a l'apel·lació presentat el 14 de desembre de 1998 va mostrar la conformitat amb el càlcul fet per la sentència, i va demanar la desestimació del recurs.

5.- Sol·licitada expressament per ambdues parts la substitució de la vista oral per escrits de conclusions, van ser presentats el 7 i el 12 de gener de 1999, quedant les actuacions vistes per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Els elements de fet al voltant dels quals les parts en litigi formulen les seves pretensions han quedat exposats en els antecedents d'aquesta resolució i no es discuteixen, i pel que fa a l'aplicació del dret, la sentència de la Batllia estima en part la demanda en uns termes amb els quals la CASS expressa la seva conformitat en la contestació a l'apel·lació.

Tot i que l'apel·lant no fa una critica als arguments que conté la sentència per a demanar un nou pronunciament jurisdiccional totalment estimatori de la seva pretensió, sinó que reprodueix els de la demanda, no estarà de més afirmar la correcció dels raonaments que recolzen el fallo que és objecte d'aquesta alçada.

L'article 3 del Reglament d'aplicació número 18 permet a la CASS reduir l'import de la pensió d'invalidesa si el total mensual de la mateixa, afegit als revinguts obtinguts pel pensionista com a conseqüència d'una activitat assalariada, excedeixen del salari mensual mitjà calculat com a base de la pensió i revalorat. En el cas, no es discuteix que la suma d'una i altre quantitat supera amb escreix al salari mitjà, i l'únic que fa la sentència és ajustar el càlcul d'aquest salari mitjà revalorat a l'any 1997. En efecte, mentre la CASS l'havia calculat en 243.105 pessetes, la sentència el quantifica en 341.200, resultant de convertir al 100% la pensió de 102.360 pessetes mensuals que va percebre l'assegurat durant l'any 1997, i que equivalen al 30% del salari mensual mitjà. Tenint en compte que tot el que cobrava l'assegurat (pensió més salari) era de 439.083 pessetes cada mes, deduint-li les 341.200 pessetes de salari mitjà revalorat, resulta que l'assegurat percep 97.853 pessetes de més en concepte de pensió, que, reduïdes de la que té reconeguda -102.360- deixen aquesta en 4.507, que és precisament el que reconeix la sentència i la CASS accepta expressament.

La sentència ha fet, per tant, una aplicació correcta de l'article 3 paràgraf segon del Reglament d'aplicació número 18.

Tercer.- Però com ja hem indicat, el recorrent, en lloc d'exposar la seva disconformitat amb els càlculs anteriors, reitera els arguments de la primera instància en el sentit de que la feina que li proporciona els revinguts se li retribueix en una part fixa una altra de variable en funció de les vendes realitzades, la qual cosa pot comportar, eventualment, una considerable disminució dels seus ingressos.

Aquest, però, no és un argument que es pugui tenir en compte per reconèixer el dret que postula, ja què com preveu el darrer paràgraf de l'article 3 del Reglament abans citat, si es produís la situació exposada de disminució dels revinguts, "només cal que l'assegurat exhibeixi les proves justificatives de que l'import dels seus ingressos ha tornat a ésser inferior a l'indicat en el paràgraf anterior durant un trimestre complet" per què calgui augmentar-li l'import de la pensió, previsió que respon al fet de què la reducció de la pensió prevista en l'article de referència no és definitiva sinó temporal i supeditada a la permanència de les circumstàncies que van determinar la minoració.

Quart.- Les consideracions anteriors determinen la desestimació del recurs d'apel·lació sense que sigui procedent dur a terme cap pronunciament sobre el pagament de les despeses ocasionades en aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Espada, contra la sentència núm. 98-70 de 29 de setembre de 1998, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses ocasionades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).