• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD, Penal, 18 novembre 2002 (ROJ : STSJAD 24/2002)

Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reprise du texte intégral de la décision.

Faits et procédure

Les faits, tels que retenus par le tribunal de première instance, se sont produits le 25 janvier 1999 dans la cuisine d'un restaurant d'Andorre-la-Vieille. Le prévenu, chef de cuisine, de nationalité portugaise et sans antécédents, a été impliqué dans une altercation avec une serveuse, Mme Suárez, à la suite d'un différend professionnel. Il l'a poussée dans le dos pour la faire sortir de la cuisine et a tenté de lui retirer un couteau qu'elle tenait à la main. Il en est résulté une contusion costale et des plaies superficielles à la main gauche, dont la consolidation a nécessité 37 jours, selon le rapport du service de médecine légale.

Par sentence du 19 avril 2002, le Tribunal de Corts a déclaré le prévenu responsable pénalement, en qualité d'auteur, d'un délit majeur de lésions dolosives, sans circonstance modificative. Il l'a condamné à un mois de prison conditionnelle, à une amende de 300 euros et aux dépens. Au titre de la responsabilité civile, il a été condamné à verser 2 816,16 euros à la victime et 784,13 euros à la Caisse andorrane de sécurité sociale (CASS). La sentence précise que les bénéfices de l'indult accordé le 7 décembre 1999 seront appliqués une fois la décision devenue définitive.

Le prévenu a interjeté appel. Il soutenait n'avoir eu aucune intention d'agresser ni de blesser la victime, les lésions résultant d'un geste involontaire lors du forcement. Il reprochait en outre à la sentence une appréciation insuffisante des preuves et sollicitait une libre absolution, les faits relevant selon lui du cas fortuit. Le ministère public et la CASS ont conclu au rejet de l'appel et à la confirmation de la sentence.

Question de droit

La décision soulève, en substance, deux questions.

La première concerne l'établissement de la responsabilité pénale : les éléments du dossier suffisent-ils à caractériser l'auteur des lésions, alors que celui-ci invoque l'absence d'intention de blesser et le caractère fortuit du dommage ? Le tribunal doit ici apprécier la matérialité des faits et leur imputation au prévenu.

La seconde porte sur la qualification et la sanction : même si la faute devait être requalifiée en imprudence, la peine prononcée demeurerait-elle justifiée ? Le juge d'appel examine aussi le bien-fondé des réparations civiles allouées à la victime et à la CASS.

La décision ne mentionne aucun article précis du Code pénal ni du Code de procédure pénale (non précisé dans la décision), ce qui limite l'analyse normative à un raisonnement factuel et probatoire.

Solution et dispositif

Le tribunal rejette l'appel et confirme la sentence. Il retient que les faits sont « suffisamment acreditats » par les preuves produites lors du procès oral, les déclarations recueillies et le certificat médical. Il relève que le prévenu, « encara que s'accepti que ho feu per imposar la seva autoritat », a initié la confrontation pour expulser la serveuse et lui retirer un couteau, et que seul il peut être t

I.-RESULTANT: Que el Tribunal de Corts dictà sentència en data 19 d'abril de 2002, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que, hem de condemnar i condemnem Vélez com a responsable penalment, en el concepte d'autor, d'un delicte major de lesions doloses, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena d'UN MES DE PRESÓ CONDICIONAL, MULTA DE TRES-CENTS EUROS (300,00EUR) i al pagament de les despeses processals causades.

I com a responsable civil, el condemnem a indemnitzar a la Sra. Suárez en la quantitat de 2.816,16 euros i a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL, la quantitat de 784,13 euros.

Atesa la data del delicte objecte d'aquest sumari, un cop ferma aquesta sentència, s'aplicaran els beneficis de l'indult atorgat en data 7 de desembre de 1999 per S.S. E.E els Coprínceps d'Andorra."

II.-RESULTANT: Que la sentència es fonamenta en el següent antecedent fàctic: "que, en data 25 de gener de 1999, el processat Vélez, nascut el dia 20 de juny de 1964, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, es trobava al seu lloc de treball a la cuina del restaurant ORG_0 d'Andorra la Vella, quan vers les 13'30h arrel d'una discussió laboral amb la seva companya de treball Suárez l'empentà donant-li un cop a l'esquena per a fer-la sortir de la cuina, forcejant amb aquesta per a agafar-li un ganivet que duia a les mans, ocasionant-li una contusió costal a la regió posterior i ferides incises superficials a la zona palmar del 4rt i 5è dit de la mà esquerra, ferides que tardaren en consolidar- se 37 dies, segons informe del Servei de Medicina Legal i Forense obrant en autes."

III.-RESULTANT: Que notificada la sentència s'interposà recurs d'apel·lació per part del processat, que fou admès a tràmit davant aquests Tribunal Superior. El recurs es fonamenta substancialment en que el processat no tenia intenció d'agredir la cambrera del restaurant ni tampoc de lesionar-la; li havia demanat repetides vegades que abandonés la cuina de la qual ell n'era el cap i a l'haver fet aquesta cas omís de les indicacions del seu cap i burlant-se del mateix, actitud que va enervar al processat, que donà una empenta (que no "un fort cop a l'esquena") intentant treure-li el ganivet, circumstància en la qual la denunciant es produí involuntàriament la lesió. Al·lega a més que la sentència no ha valorat adequadament tota la prova practicada. I considerant que els fets s'han produït de manera fortuïta sol·licità la lliure absolució del processat.

IV.-RESULTANT: Al recurs s'hi oposà el Ministeri Fiscal, que assenyala que el propi processat reconegué haver tallat a Suárez amb el ganivet i haver-la empès per fer-la sortir de la cuina i que els fets que la sentència declara provats han estat corroborats per totes les declaracions prestades en el judici oral, úniques que la sentència pren en consideració, entre elles la de la pròpia cambrera L.L. i el testimoni R.M. que es remeté a la seva declaració davant el Batlle. A aquestes proves cal afegir-hi l'informe del Servei de Medecina Legal i forense, obrant al foli 35, que, el mateix dia de l'agressió, descriu les ferides produïdes. En conseqüència sol·licità la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència. Comparegué també i realitzà al·legacions la defensa de la Caixa andorrana de Seguretat Social representada pel Lletrat Seco, el qual sol·licita la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència.

V.-RESULTANT: Que assenyalat dia per a la celebració de la vista del recurs, les parts resumiren i insistiren en els seus arguments. L'advocat del processat sostingué l'absència d'intenció d'agredir a la denunciant i menys encara la de lesionar-la, lesió que es produï accidentalment al forcejar amb ella per a retirar-li el ganivet que portava en les mans, sol·licitant la lliure absolució. El Ministeri Fiscal insistí en la seva oposició al recurs al·legant que el recurrent no te en compte el certificat mèdic que acredita les lesions sofertes (al qual donà lectura) i pretèn minimitzar el valor probatori de les declaracions rebudes en el judici, sol·licitant la confirmació de la sentència. La representació de la CASS es remeté a les al·legacions del seu escrit sol·licitant la confirmació de la sentència, quedant els autes vists per sentència.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que els fets que la sentència declara provats i en els que es fonamenta per a establir la condemna estan suficientment acreditats per mitjà de les proves practicades en el judici oral davant el Tribunal de Corts, així com per les declaracions prestades en el sumari i pel certificat mèdic d'assistència, que acredita les lesions produïdes. El processat (encara que s'accepti que ho feu per imposar la seva autoritat) inicià l'agressió (segons l'acusació) o el forcejament (segons la defensa) per a expulsar de la cuina a la cambrera, donant-li l'empenta i tractant de prendre-li violentament el ganivet que ella portava a les mans. Solament el processat pot ser responsable dels fets i de les seves conseqüències, ja que la víctima ha estat la cambrera lesionada. Com argumenta la sentència en el primer Considerant, les lesions objectivades en l'informe del Metge forense, han derivat de l'actuació violenta del processat, que volia veure sortir la cambrera de la cuina i retirar-li el ganivet que portava a les mans. La sentència, ponderant a favor del reo totes les circumstàncies, ha establert una condemna que amb l'aplicació dels Indults acordats amb posterioritat als fets, és una condemna penalment simbòlica a un arrest condicional de dos mesos que el processat no haurà de complir. Tenint en compte que solament a ell pot atribuir- se-li la responsabilitat dels fets, fins i tot en el supòsit que el més procedent -segons planteja el recurrent- fos condemnar per imprudència, una pena tan mínima i que no serà de necessari compliment, seria una pena justificada. Per aquestes raons la sentència ha de confirmada.

II.-CONSIDERANT: Que l'altre pronunciament de la sentència es refereix a les conseqüències civils del fet delictiu. La sentència acorda com a reparació civil el pagament de 2.816,16EUR a favor de la lesionada i de 784,13 EUR de reembossament a la Caixa andorrana de Seguretat Social. A part que el recurs gairebé no s'ha referit a aquest pronunciament de la sentència, es tracta de sancions indemnitzadores que resulten proporcionades per a la entitat dels fets que la sentència declarà provats i que no han estat desvirtuats en aquest grau jurisdiccional, procedint en conseqüència confirmar també aquest pronunciament de la sentència.

III.-CONSIDERANT: Que al ser desestimat el recurs i confirmada la sentència, les costes han d'anar a càrrec del recurrent.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per Vélez.

2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 19 d'abril de 2002, en la causa núm. 87-1/99.

3.- Imposar les costes processals causades pel recurs al recurrent.

4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.