• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 91/2002, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 17 décembre 2002

Faits et procédure

Une ressortissante étrangère, Mme Sanz, a sollicité auprès du Gouvernement de la Principauté d'Andorre l'acquisition de la nationalité andorrane par naturalisation, sur le fondement de l'article 11 de la Loi qualificée de la nationalité du 5 octobre 1995. Elle soutenait avoir résidé au Principat depuis le 13 juillet 1971, ce que confirmaient, selon elle, les registres du Comú d'Andorra la Vella et du Servei d'Immigració. Elle se prévalait en outre d'une autorisation privilégiée de résidence et de travail, renouvelée le 2 mai 1992.

Saisi d'un recours contre la décision administrative, le Tribunal de batlles a, par sentence du 25 février 2002, rejeté la demande de Mme Sanz tendant à la reconnaissance de son droit à la nationalité. La requérante a interjeté appel le 12 mars 2002, puis formalisé son recours devant la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia le 29 mai 2002. Le Gouvernement s'est opposé au recours par écrit le 18 juin 2002, soutenant l'absence de résidence effective et principale de l'intéressée, sur la base d'enquêtes de police. L'audience orale a été remplacée par une procédure de conclusions écrites, et les parties ont, pour l'essentiel, réitéré leurs moyens.

Question de droit

La question posée à la Sala Administrativa était de savoir si Mme Sanz avait établi une résidence principale et permanente au Principat pendant les vingt-cinq années précédant sa demande, condition posée par l'article 11 de la Loi qualificada de la nationalité.

Le Tribunal relève d'emblée que le débat porte « essentiellement sur une question de fait ». Il s'agit donc de déterminer, par l'appréciation des preuves versées au dossier administratif et à la procédure judiciaire, si la condition de résidence est remplie. Cette qualification commande la méthode suivie : les éléments probatoires doivent être appréciés « de manière conjointe » afin de former la conviction du juge.

Le cadre normatif estruolement limité. L'article 11 de la Loi qualificada subordonne l'octroi de la naturalisation, accordée à la discrétion du Gouvernement, à trois conditions cumulatives : la preuve d'une résidence principale et permanente durant les vingt-cinq ans précédant la demande, le respect des conditions de l'article 7 de la même loi, et la démonstration d'une intégration à Andorre.

Solution et dispositif

La Sala Administrativa rejette l'appel et confirme intégralement la sentence de première instance. Son raisonnement repose sur une hiérarchisation des éléments de preuve.

**Sur la valeur probante des regist

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència dictada el 25 de febrer de 2002 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada per la Sra. Sanz contra el M.I. Govern, en què sol·licitava el reconeixement del seu dret a adquirir la nacionalitat andorrana, a l'empara de l'article 11 de la Llei qualificada de 5 d'octubre de 1995.

2n.- Disconforme amb aquesta resolució, la interessada va interposar recurs d'apel·lació en data 12 de març de 2002, i el va formalitzar davant d'aquesta Sala el 29 de maig següent. Al·lega en defensa de les seves pretensions que resideix al Principat des del 13 de juliol de 1971, com es desprèn dels registres del Comú d'Andorra la Vella i del Servei d'Immigració, i que disposa d'autorització privilegiada de residència i treball que va ser renovada el 2 de maig de 1992. D'aquestes dades en dedueix que es troba suficientment acreditada la seva residència per un període superior als 25 anys, de manera que procedeix atorgar-li la nacionalitat andorrana, en aplicació de l'article 11 de la Llei qualificada de 5 d'octubre de 1995.

3r.- El Govern va oposar-se al recurs mitjançant escrit presentat el 18 de juny de 2002, que es basa en la manca de residència efectiva i amb caràcter principal de la interessada al Principat, com es desprèn de les enquestes de policia que es van dur a terme, per la qual cosa sol·licita la confirmació íntegra de la sentència apel·lada.

4t.- Acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions escrites, les parts van reproduir substancialment les al·legacions que havien formulat anteriorment.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'article 11 de la Llei qualificada de la nacionalitat, de 5 d'octubre de 1995, disposa que pot adquirir la nacionalitat andorrana, per naturalització atorgada a discreció del Govern, la persona estrangera que ho demana i que acredita haver tingut la seva residència principal i permanent al Principat durant els vint-i-cinc anys que precedeixen la presentació de la seva demanda. A més, ha de complir les condicions de l'article 7 de la pròpia llei i provar la seva integració a Andorra.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, el debat entre les parts consisteix essencialment en una qüestió de fet, com és la de determinar si la interessada ha residit al Principat de manera permanent i efectiva durant el període que exigeix l'article 11 de la Llei qualificada de 5 d'octubre de 1995. La qüestió litigiosa ha de ser, doncs, resolta a la vista de les diferents proves que consten a l'expedient administratiu i les actuacions judicials, les quals han de ser valorades de forma conjunta a fi de què el Tribunal pugui formar-se una convicció sobre l'objecte del debat mitjançant la ponderació dels diferents elements de judici que les parts han sotmès a la seva consideració.

Si bé és cert que la interessada consta inscrita en els registres del Comú d'Andorra la Vella i del Servei d'Immigració com a resident des del 13 de juliol de 1971, i disposa en l'actualitat d'una autorització de residència i treball privilegiada, aquests són uns elements de prova més que han de ser valorats en relació amb els altres mitjans de què es disposa, entre els quals resulten especialment rellevants les enquestes del Servei de Policia, tal com afirma la sentència apel·lada, pel fet de què ofereixen el resultat de les indagacions realitzades sobre el terreny en relació amb la qüestió litigiosa.

En aquest supòsit, consta que ja l'any 1992, en ocasió de renovar-se l'autorització de residència de l'agent, la policia va posar de relleu que no residia de manera permanent al Principat, la qual cosa va motivar un advertiment de retirada del permís, encara que aquest finalment fos renovat, per raons que no consten a les actuacions. De la mateixa manera, les enquestes ara realitzades com a conseqüència de la sol·licitud d'adquisició de la nacionalitat andorrana donen com a resultat que la interessada només sojorna al Principat durant períodes de temps d'aproximadament dos mesos cadascun. D'altra banda, la part agent es limita a invocar el contingut dels registres administratius com a prova de la seva residència efectiva al Principat, però aquest resulta insuficient front a la constatació sobre el terreny que documenten les enquestes esmentades, i no s'ha aportat cap altre element de judici que pugui desvirtuar el seu contingut, de forma que es pugui pensar que la interessada té a Andorra el seu centre d'interessos, és a dir, que hi radica la seva vida personal i familiar, així com el nucli de la seva activitat econòmica, encara que es produeixin desplaçaments més o menys perllongats, com ha declarat en diverses ocasions la jurisprudència d'aquesta Sala.

Per tot això, s'ha de concloure que no ha quedat acreditada la residència principal i permanent de l'agent durant els vint-i-cinc anys anteriors a la presentació de la seva sol·licitud d'adquisició de la nacionalitat andorrana, per la qual cosa procedeix desestimar el present recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència apel·lada.

Decisio

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

• Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Sanz contra la sentència dictada el 25 de febrer de 2002 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).