• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 163/2003 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 17 novembre 2003)

Faits et procédure

La société « Carranza » a fait l'objet d'une sanction administrative de 2 231,90 euros pour une infraction de fausse déclaration lors de l'importation de marchandises. Cette infraction est fondée sur l'article 6.3.a) de la Llei contra el frau en matèria duanera. La décision indique cette loi comme étant du 4 mars 1999, alors que la rubrique « Legislació relacionada » mentionne une loi du 11 avril 1996 ; l'écart n'est pas éclairci par le texte.

La procédure se déroule en trois temps. Par des résolutions administratives des 15 mai et 31 juillet 2002, l'administration impose la sanction. Par un jugement du 20 janvier 2003, la Section administrative du Tribunal de batlles rejette le recours de la société contre le Gouvernement et confirme les résolutions. La société interjette appel le 12 février 2003, formalisé le 13 mars suivant. Le Gouvernement conclut à la confirmation intégrale du jugement, le 3 avril 2003. La vista orale étant remplacée par la procédure écrite, les parties produisent des conclusions reprenant leurs moyens antérieurs.

Les moyens d'appel sont de deux ordres. Le premier est substantiel : la déclaration erronée aurait été régularisée spontanément avant l'ouverture de la procédure répressive, ce qui exclurait toute responsabilité. Le second est procédural et reprend les moyens de première instance : erreur de qualification, irrégularités de la procédure, et substitution d'office de la déclaration initiale par le Service des douanes.

Question de droit

La Sala administrativa du Tribunal supérieur de justice devait déterminer si la résolution sanctionnant la société comme responsable d'une infraction à l'article 6.3.a) de la loi de 1999 était conforme au droit. Cette question se décompose en trois points :

1. La régularisation de la déclaration inexacte peut-elle être regardée comme spontanée, au sens d'une cause d'exonération, lorsqu'elle intervient avant l'ouverture de la procédure répressive mais à la suite d'une intervention de l'administration ?
2. Les faits sont-ils correctement qualifiés au regard de l'article 6.3.a) ?
3. La procédure suivie est-elle entachée de vices susceptibles d'entraîner l'invalidité des actes, notamment en raison de la notification faite à l'agent en douane plutôt qu'à l'importateur et de la substitution d'une nouvelle déclaration ?

Solution et dispositif

Le Tribunal rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Sur le premier point, il retient que la régularisation « n'a pas été faite de façon spontanée, mais à la suite de l'acte de soumission dressé par le Service des douanes », de sorte que la responsabilité de l'agent est établie « à titre de négligence ». Sur le deuxième point, il juge que la marchandise a été déclarée sous un type « improcédent », ce qui constitue une « mention inexacte » au sens de l'article 6.3.a), et que l'inexactitude aurait entraîné une défraudation des droits exigibles en l'absence d'intervention douanière. Sur le troisième point, il estime que la procédure a respecté les formalités essentielles et les droits de la défense, et que la notification à l'agent, représentant de l'importateur, suffit. Il ajoute que la nouvelle déclaration, établie par le Service des douanes « à des fins comptables et statistiques », n'a d'autre objet que de corriger l'erreur initiale et ne constitue pas un vice invalidant.

Le d

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 20 de gener de 2003 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada per l'entitat "Carranza" contra el M.I. Govern, i va confirmar les resolucions administratives de 15 de maig i 31 de juliol de 2002, mitjançant les quals es va imposar a l'agent una sanció de 2.231'90 euros, com a responsable d'una infracció de l'article 6.3.a) de la Llei contra el frau en matèria duanera, de 4 de març de 1999.

2n.- La representació de la part agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència en data 12 de febrer de 2003, que va ser formalitzat davant d'aquesta Sala el 13 de març següent. La impugnació es fonamenta substancialment en què es va regularitzar l'error en la declaració inicialment formulada davant la Duana abans de l'inici del procediment sancionador, la qual cosa comportaria, en opinió de la recurrent, la inexistència de responsabilitat de cap classe. En segon lloc, es reprodueixen en el recurs els arguments que ja s'havien fet valer en la demanda inicial, referents a la indeguda tipificació de la infracció, a l'existència d'irregularitats en la tramitació del procediment, i al fet de què la Duana havia procedit d'ofici a l'anul·lació de la primera declaració i a substituir-la per una altra.

3r.- La representació del Govern va contestar el recurs mitjançant escrit presentat el 3 d'abril de 2003, en què sol·licita la confirmació íntegra de la sentència apel·lada.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els corresponents escrits, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió litigiosa que es planteja en aquest procés consisteix en determinar si resulta ajustada a dret la resolució sancionadora que va considerar la societat agent com a responsable d'una infracció de l'article 6.3.a) de la Llei contra el frau en matèria duanera, de 4 de març de 1999, per falsa declaració en la importació de mercaderies.

La recurrent argumenta, com a principal motiu d'impugnació, que va procedir a regularitzar voluntàriament l'errada que existia en la declaració inicial, i això abans de l'inici de l'expedient sancionador, la qual cosa comportaria l'exclusió de qualsevol tipus de responsabilitat.

L'examen de l'expedient administratiu i dels documents incorporats a les actuacions permet apreciar, però, que l'esmentada regularització no va ser feta de forma espontània, sinó com a conseqüència de l'acta de submissió aixecada pel Servei de Duana, de manera que ha quedat ben establerta la responsabilitat de l'agent en la comissió de la infracció, a títol de negligència.

Tercer.- La resolució administrativa impugnada tipifica correctament els fets com una infracció de l'article 6.3.a) de la Llei contra el frau en matèria duanera, ja que es va declarar la mercaderia a un tipus improcedent, el que comporta "una menció inexacta ... en relació amb la mercaderia importada o exportada i la declaració presentada a la Duana andorrana". D'altra banda, aquesta inexactitud hagués produït una defraudació dels drets exigibles, cas de no haver tingut lloc la intervenció del Servei de Duana, per la qual cosa concorren en aquest cas tots els elements constitutius de la infracció que s'imputa a l'agent.

Quart.- D'altra banda, han de confirmar-se les conclusions a què arriba la sentència apel·lada, en relació amb les irregularitats de procediment que denuncia la representació de l'agent. En efecte, el procediment sancionador ha respectat els tràmits essencials i el dret de defensa de la interessada, sense que es pugui apreciar cap defecte formal que hagi determinat la indefensió de la recurrent, de manera que no procedeix declarar la invalidesa dels actes impugnats per aquest motiu, segons el que disposa l'article 49.1 del Codi de l'Administració.

En particular, no determina l'anul·lació de les resolucions impugnades el fet de no haver-se notificat directament a l'importador el conjunt de les actuacions administratives, atès que resulta suficient la intervenció de l'agent, en la seva qualitat de representant de l'importador. Tampoc comporta cap tipus d'irregularitat invalidant el fet d'haver-se realitzat per part del Servei de Duana una nova declaració, substituint l'anterior, amb finalitats comptables i estadístiques, la qual cosa no té altra finalitat que la de regularitzar l'errada existent en la declaració inicial.

Decisio

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

• Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de l'entitat "Carranza" contra la sentència de 20 de gener de 2003 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).