• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 40/2006 (ECLI:AD:TSJADAD:2006:40A)

Note liminaire : la référence canonique fournie dans les métadonnées de la demande (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte source a été retenue.

Faits et procédure

Par un jugement rendu le 18 avril 2006 dans la cause TC-219-3/05, le Tribunal de Corts a condamné M. Alvarado pour le délit majeur de menaces de mort. Saisie de l'appel formé par la défense, la Sala Penal du Tribunal supérieur de justice a, par sentence du 28 juillet 2006, accueilli partiellement le recours, révoqué partiellement le jugement de première instance et relaxé l'intéressé du chef de menaces de mort, les autres dispositions étant confirmées.

En second degré, la défense avait sollicité l'admission d'une preuve documentaire, à savoir l'incorporation avec effets probatoires des rapports des docteurs Recio, Vaquero et Talavera, ainsi que l'audition des docteurs Talavera et Vaquero. Le tribunal a rejeté cette demande au motif qu'elle ne correspondait à aucune des hypothèses prévues par l'article 201 du Code de procédure pénale.

Contre la sentence du 28 juillet 2006, la défense a formé un incident de nullité d'actuacions (rotlle n° 27/06), fondé sur la violation du droit fondamental à la juridiction et à la défense. Elle demandait l'annulation de la sentence ainsi que des autos des 30 mai et 15 juin 2006, et le renvoi de la procédure afin qu'il soit ordonné la production de la preuve refusée. Le ministère public a conclu au rejet de l'incident, estimant que la décision attaquée ne révélait aucune violation alléguée.

Question de droit

La question posée était de savoir si le refus, en appel, de l'admission d'une preuve documentaire qui n'avait pas été proposée en première instance porte atteinte au droit fondamental à la juridiction et au droit de la défense, et si une telle atteinte peut fonder l'incident de nullité d'actuacions prévu à l'article 18 bis de la Loi transitoire de procédures pénales.

Le tribunal devait donc articuler trois éléments : la nature de l'incident de nullité, le contenu du droit à la juridiction (article 10 de la Constitution) en matière pénale, et la portée de l'article 201 du Code de procédure pénale relatif à la preuve en appel.

Solution et dispositif

Le tribunal rejette l'incident. Il rappelle d'abord le caractère « inéquivoquement exceptionnel » de l'incident de nullité : il n'est recevable que contre une décision ferme ayant entraîné une violation du droit à la juridiction, et seulement lorsque cette violation n'a pu être dénoncée antérieurement. La règle générale veut que la violation soit invoquée par la voie des recours ordinaires.

Sur le fond, la Cour relève que le droit à la juridiction, entendu comme droit d'accès au juge, comprend le droit à une décision motivée et fondée en droit, sans que celle-ci doive être favorable à la partie. Elle constate toutefois que la preuve sollicitée en appel n'avait pas été proposée en première instance, sans que soit établie une impossibilité de le faire. Elle relève en outre que la faculté conférée au juge d'appel par l'article 201, d'ordonner la pratique d'autres preuves qu'il estime nécessaires, est d'interprétation restrictive, car elle heurte le principe selon lequel l'appel ne peut introduire de questions nouvelles et se fonde sur les mêm

Que aquest Tribunal va dictar sentència de data 28 de juliol de 2006 per la que, estimant parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la Defensa de l'acusat Sr. Alvarado contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 18 d'abril de 2006, en la causa TC-219-3/05, revocava parcialment dita sentència i absolia a l'esmentat del delicte major d'amenaces de mort pel que havia estat condemnat, confirmant la resta dels pronunciaments de la sentència apel·lada.

RESULTANT: Que contra la sentència d'aquest Tribunal, la representació processal de l'acusat Sr. Alvarado ha formulat incident de nul·litat d'actuacions per vulneració del dret fonamental a la jurisdicció i a la defensa, sol·licitant que, un cop admès i tramitat l'incident, es dicti resolució declarant la nul·litat de la sentència de data 28 de juliol de 2006 així com dels autes dictats també per aquest Tribunal de data 15 de juny i 30 de maig del mateix any 2006, i manant retrocedir el procediment dictant nou aute acordant la pràctica de la prova documental sol·licitada per la representació processal del citat acusat consistent en la incorporació en autes dels informes dels doctors Recio, Vaquero i Talavera.

RESULTANT: Que de la sol·licitud de nul·litat d'actuacions se'n donà vista al Ministeri Fiscal, interessant la desestimació de l'incident de nul·litat interposat per la representació processal de l'acusat Sr. Alvarado en no desprendre's de la resolució impugnada les vulneracions al dret fonamental a la jurisdicció al·legades.

CONSIDERANT:

Que, d'acord amb el que disposa l'article 18 bis apartat 3 de la Llei Transitòria de Procediments Penals, l'incident de nul·litat d'actuacions sols hi cap contra les sentències o resolucions fermes en el procediment de les quals s'hagi produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció reconegut en l'article 10 de la Constitució si bé, com es disposa en el mateix apartat 3 de l'esmentat article, sols es pot demanar la anul·lació de la sentència o resolució ferma quan la vulneració de l'esmentat dret fonamental no hagi pogut ésser denunciada anteriorment. D'això en resulta el caràcter inequívocament excepcional de l'incident de nul·litat d'actuacions doncs la norma general és, com disposa l'apartat 1 del mateix article 18 bis, que la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció ha de fer-se valer per la persona directament afectada fent ús "de tots els recursos i remeis jurisdiccional que corresponguin ordinàriament".

En el present cas, la Defensa de l'acusat Sr. Alvarado fonamenta una suposada vulneració del dret a la jurisdicció i a la defensa en la denegació de prova documental que va sol·licitar practicar en la segona instància.

CONSIDERANT: Que de manera constant la Jurisprudència té declarat que el dret fonamental a la jurisdicció, entès com el dret a l'accés a la jurisdicció, en l'àmbit del procés penal és el dret de provocar, amb l'exercici de l'acció penal, una actuació processal que acabi amb una resolució definitiva, sigui en quan al fons de l'assumpte, sigui de tipus processal, i que aquest dret, doncs, comprèn el dret a obtenir una resolució judicial raonada i fonamentada en dret i que doni cabdal resposta a les pretensions formulades per la part, sigui o no favorable als interessos de la part.

La representació processal de l'acusat Sr. Alvarado en el seu escrit del recurs d'apel·lació va sol·licitar la pràctica en segona instància de prova documental consistent en la "incorporació amb efectes probatoris dels informes dels Drs. Recio, Vaquero i Talavera, adjunts a l'escrit" i en la "declaració del Dr. ENTITY_2; del Dr. Talavera i també la del Dr. Vaquero", i el Tribunal va denegar dita prova per no ajustar-se a cap dels supòsits de l'article 201 del vigent Codi de Procediment. D'acord amb aquest article 201, en seu del recurs d'apel·lació només poden practicar-se les proves que se sol·licitin i que, o bé no hagi estat possible proposar en primera instància, o bé hagin estat improcedentment denegades, tot i haver estat proposades, o que s'hagin admès i no s'hagin practicat per causes no atribuïbles al recurrent. I la prova proposada per la Defensa de l'acusat era prova que no va ser proposada al Tribunal de Corts com prova per a ser practicada en la primera instància, no constant la impossibilitat de la dita Defensa de fer-ho. Tampoc el Tribunal va creure adient fer ús de la facultat que el mateix article 201 del Codi de Procediment Penal li atorga de acordar "la pràctica d'aquelles altres proves que consideri necessàries, sempre que les hagi sol·licitat almenys una part", potestat que pel seu caràcter d'excepcional ha de ser d'aplicació molt restrictiva en tant que s'enfronta amb un dels principis rectors del recurs d'apel·lació, quin és la prohibició d'introduir en la segona instància qüestions noves i diferents d'aquelles que motivaren la resolució dictada en la primera instància ja que en el recurs d'apel·lació el Tribunal ad quem ha de decidir sobre la base de les mateixes al·legacions i proves del material instructori presentat al Tribunal a quo.

Per tot el que s'ha exposat, no es pot considerar que a la Defensa de l'acusat Sr. Alvarado li hagi estat restringit el seu dret fonamental d'accés a la jurisdicció ni a la defensa pel fet d'haver-li estat denegada prova en la segona instància ja que el motiu de la denegació de dita prova no era altre que el de la seva proposició no s'ajustava a les normes que regeixen el procediment penal, normes que son de ius cogens i que, en cap cas, poden ser menystingudes ni pel Tribunal ni per les parts.

Per tant, procedeix la desestimació de l'incident de nul·litat d'actuacions interposat per la representació processal de l'acusat Sr. Alvarado.

CONSIDERANT: Que les despeses del present incident han de declarar-se d'ofici.

Decisio

Vist la legislació vigent,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

A C O R D A

Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions promogut per la representació processal de l'acusat Sr. Alvarado contra la sentència de data vint-i-vuit de juliol de dos mil sis dictada per aquesta Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, declarant d'ofici les despeses processals causades en aquest incident.

Així ho acorden, manen i signen els Magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, en dono fe.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Codi de procediment penal (text refós).