• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD, Administrative, 25 octobre 2006 (ROJ : ATSJAD 13/2006)

Faits et procédure

Des sociétés commerciales, Querol i Gaya, avaient sollicité un permis de construire trois immeubles d'habitation. Le Comú d'Encamp avait refusé ce permis, et la Commission technique d'urbanisme avait rejeté le recours d'alzada formé contre cette décision. Le Tribunal de Batlles (sentence du 1er novembre 2005) avait confirmé la résolution communale. La Sala administrative du Tribunal supérieur de justice a ensuite rejeté l'appel par sa sentence n° 31-2006 du 24 mai 2006.

Les sociétés ont formé un incident de nullité d'actuacions (recours A025/06) contre cette dernière sentence. Elles invoquaient deux moyens, tirés de la violation de l'article 10 de la Constitution, tel qu'il est cité dans l'Aute :

• la méconnaissance du droit à la juridiction, en raison du refus d'admettre des preuves qu'elles estimaient essentielles à la question de fait, à savoir si le terrain constituait un sol urbain consolidé ; elles avaient sollicité deux expertises destinées à établir que le terrain disposait des services nécessaires lors de la demande de permis, ainsi qu'une injonction adressée au promoteur d'une urbanisation voisine afin qu'il produise l'autorisation d'urbaniser ;
• la violation du droit à une décision motivée, la sentence ayant estimé que, si le projet présentait des insuffisances, il appartenait au Comú de demander une nouvelle documentation avant d'accorder le permis.

Le Comú d'Encamp et le Gouvernement (GOVERN-CTU) ont conclu au rejet de l'incident. La date de notification de la sentence attaquée n'est pas précisée dans la décision.

Question de droit

La Sala administrative devait déterminer si le refus d'admettre des preuves proposées par une partie, ou le raisonnement retenu sur la possibilité d'une régularisation administrative, constituait une atteinte au droit à la juridiction ou au droit à une décision motivée, justifiant l'annulation des actuacions.

Deux sous-questions se posaient :

1. Le rejet d'une preuve sollicitée dans la demande constitue-t-il une négation du droit à la juridiction lorsqu'il ne cause aucune indéfense et que le juge dispose d'autres éléments suffisants pour former sa conviction ?
2. Une erreur de motivation sur l'obligation pour l'administration de solliciter une nouvelle documentation affecte-t-elle la validité de la décision, en particulier lorsque le défaut du projet n'est pas susceptible de régularisation ?

Solution et dispositif

La Cour rappelle le critère de l'atteinte au droit à la juridiction. Le refus d'une preuve n'est constitutif d'une telle atteinte que si deux conditions sont réunies : la partie a été privée de démontrer, au moment procédural adéquat, des faits qu'elle avait elle-même articulés dès la demande comme essentiels à ses prétentions ; et il n'existe pas d'autres éléments de preuve suffisants pour former la conviction du tribunal (fonds de droit, premier).

Appliquant ce critère, la Cour écarte le moyen. Elle relève d'abord que la preuve de l'existence des services urbanistiques est « relativement simple » à préparer lorsque ces services existent, et qu'elle aurait donc dû accompagner la demande. Elle estime toutefois que cette carence n'a pas été le fondement de la décision au fond. La sentence s'appuyait sur le r

Advocat: Tamarit

Apel·lada: GOVERN-CTU

Representant : Conde

Advocat : Calatayud

Apel·lada: COMÚ D'ENCAMP

Representant : Narváez

Advocat: Suárez

A la vila d'Andorra la Vella, el 25 d'octubre de 2006

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La sentència número 31-2006, de 24 de maig de 2006, va desestimar el recurs d'apel·lació interposat per les entitats mercantils Querol i Gaya contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles 2005-124, d'1 de novembre de 2005, que al seu torn va confirmar una resolució de l'Hble. COMÚ D'ENCAMP que havia denegat un permís de construcció de tres edificis destinats a habitatges i la de la Comissió Tècnica d'Urbanisme que havia desestimat el recurs d'alçada interposat contra la anterior.

2.- Contra la sentència interposa la representació de les empreses un incident de nul·litat per considerar que aquella vulnera l'article 10 de la Constitució perquè exigeix la presentació de proves essencials per resoldre la qüestió de fet amb la demanda i no s'admeten en període de prova, i la vulneració del dret a una sentència fonamentada.

3.- la representació del COMÚ D'ENCAMP i del GOVERN-CTU s'oposen a l'incident en els seus escrits respectius i demanen la desestimació.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La denegació d'una prova proposada per una de les parts en el procés pot constituir una negació del dret a la jurisdicció si amb aquesta denegació s'ha ocasionat indefensió a la part, és a dir, se l'ha ha privat de demostrar, en el moment processal adient, uns fets que ella mateixa articula des de la demanda com essencials per sostenir les seves pretensions jurídiques i no existeixen altres elements de prova suficients que permetin al Tribunal formar-se una convicció sobre els fets.

En el cas, la part que formula l'incident sosté que si la qüestió de fet que donava suport a la seva pretensió era la de si el terreny en el que pretenien obtenir la llicència per construir tres blocs d'habitatges era o no sòl urbà consolidat, el Tribunal de Batlles no podia denegar la prova demanada en la demanda, i en la mesura que aquesta anomalia no es va corregir en la sentència d'aquesta Sala, es produeix la vulneració del dret constitucional esmentat.

Afirma, en aquest sentit, que va demanar la pràctica de dues proves pericials destinades a demostrar que el terreny ja disposava dels serveis necessaris quan es va demanar el permís de construcció i que va demanar també que es requerís al promotor d'una urbanització situada a l'altra banda del carrer per tal que aportés la documentació on hi havia d'haver l'autorització de la urbanització.

Tot i que la sentència explica perquè no va admetre aquestes proves en la segona instància, indicarem ara, d'entrada, que el fonament de dret tercer, la nostra sentència, després de transcriure la resolució recorreguda, es veu obligada a posar en relleu que les qüestions a resoldre són: d'una banda, la del règim jurídic del sòl urbà i d'una altra, la documentació tècnica exigible per l'atorgament d'una llicència, "i tot i que les parts no han tractat obertament aquestes qüestions en el litigi és imprescindible fer- ho per resoldre'l".

És a dir, la sentència d'aquesta Sala posa en relleu la insuficiència del plantejament de la part agent, a la que, després d'indicar que si el que nega la resolució comunal és l'existència de serveis que permetrien considerar el terreny com sòl urbà consolidat i més específicament com solar, era a la part agent a qui corresponia demostrar-ho; i si com diu la sentència la manca d'aportació d'aquesta prova amb la demanda no es podia demorar al període de pràctica de prova era perquè els elements de fet en que es basa l'escrit principal del plet són essencials per configurar la pretensió des de l'inici del procés, és a dir, abans de la fase probatòria, i sobre tot això és així quan, com també diu la sentència, es podia haver fet.

I el cert és que la prova sobre l'existència dels serveis urbanístics d'un terreny és relativament senzilla de preparar quan existeixen, no en el cas contrari, per la qual cosa, aquesta prova, en el cas es podia preparar i per tant s'havia d'haver aportat amb la demanda.

Tanmateix, la manca d'aquesta prova no s'erigeix en ratio decidendi de la desestimació de les pretensions de les demandants: en el mateix fonament de dret s'explica que "la prova que obra a les actuacions, lluny d'acreditar l'existència i suficiència de tots els serveis urbanístics, palesa el contrari" i es basa, per afirmar això, en l'informe d'Olmo i en l'acta d'inspecció ocular en el plet amb Catalá, que formava part de les actuacions.

Existien, per tant, proves suficients en autes que permetien al Tribunal formar-se la convicció sobre els fets que constituïen la base de la pretensió.

Segon.- Sostenen el formuladors de l'incident que la sentència conté una motivació errònia quan indica que si les mancances del projecte no permetien esmenar la sol·licitud el que calia era, en la sentència, ordenar al COMÚ D'ENCAMP que demani una nova documentació i si era conforme, atorgar el permís de construir i demana que aquesta petició s'incorpori al fallo mitjançant l'estimació de l'incident.

D'entrada convé assenyalar que, com diu la sentència, el que es va presentar per les empreses constructores no va ser un projecte sinó una memòria d'estudi volumètric, defecte que no és esmenable, per la qual cosa no es pot condemnar al COMÚ D'ENCAMP a demanar una nova documentació en el mateix expedient.

Tercer.- Per tot el que s'ha exposat s'imposa la desestimació del incident, sense que hi hagi mèrits per a una imposició de costes del mateix.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda desestimar l'incident, sense imposició de costes.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Constitucio del Principat d'Andorra (1993).