• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 219/2009 (ECLI:AD:TSJADAD:2009:219)

Faits et procédure

Le requérant, M. Quesada, est propriétaire d'une finca dénommée « Els Turés », située sur le territoire de la paroisse de La Massana. Une partie de cette propriété était incluse dans l'unité d'actuació N-11 du Pla d'ordenació i urbanisme parroquial (POUP). L'intéressé contestait la résolution de la Comissió Tècnica d'Urbanisme du 27 avril 2007, qui avait partiellement fait droit à son recours d'alzada contre l'approbation définitive du POUP, mais avait refusé de classer en sòl urbà consolidé la partie de la finca située dans l'unité N-11. Il demandait également l'insertion au plan du tracé d'un chemin rural (camí ral) traversant les unités N-11 et N-27.

Par jugement du 17 juin 2008, la Secció Administrativa du Tribunal de Batlles a rejeté la demande dirigée contre le Govern et le Comú de La Massana. Le requérant a interjeté appel. Il soutenait, en substance, que le projet de POUP classait initialement l'unité N-11 en sòl urbà consolidé, que la finca disposait de l'ensemble des services visés à l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, que le POUP avait épuisé l'ordonnancement de la zone, et que la convention conclue le 1er février 2001 avec le ministère de l'Ordonnancement territorial devait être respectée. Le Govern et le Comú ont conclu au rejet de l'appel. La vista orale ayant été remplacée par une procédure écrite de conclusions (non précisé dans la décision pour les motifs de cette substitution), les parties ont réitéré leurs moyens.

Le Tribunal supérieur, Sala Administrativa, s'est déclaré compétent sur le fondement de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Question de droit

La décision pose, en substance, quatre questions :

1. La classification d'un terrain en sòl urbà non consolidé, plutôt qu'en sòl urbà consolidé, est-elle légale lorsque le POUP prévoit, dans l'unité d'actuació concernée, des espaces civiques, parcs et jardins supposant une reparcellisation ?
2. Le refus de réitérer une preuve documentaire relative à une autre unité d'actuació (N-27) constitue-t-il une violation du droit à la preuve ?
3. Le POUP peut-il légalement prévoir des équipements publics dans une unité non consolidée sans les détailler au niveau de l'ordonnancement de détail ?
4. Une convention conclue avec un ministère affecte-t-elle la classification urbanistique d'un terrain ?

S'y ajoute une question préalable, traitée de façon implicite : la qualification d'un terrain en sòl urbà consolidé suppose-t-elle que la preuve des services urbanistiques de base soit apportée par le demandeur ?

Solution et dispositif

Le Tribunal rejette l'appel et confirme intégralement le jugement de première instance. Le dispositif est ainsi rédigé :

Traduction française fidèle du dispositif. Il n'est pas statué sur les dépens de l'instance d'appel.

Sur les points de droit, la motivation peut être synthétisée comme suit.

**a) Sur la pre

Advocat: Galván

Apel·lada: HBLE. COMÚ DE LA MASSANA

Representant: Yuste

Advocat : Canals

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Bonet

Advocat : Canals

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de novembre de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions númeroAD-0110-3/07.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de data 17 de juny de 2008 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pel Sr. Quesada contra el M.I. GOVERN i l'Hble. COMÚ DE LA MASSANA, en què impugnava la resolució de 27 d'abril de 2007 de la Comissió Tècnica d'Urbanisme, que havia estimat parcialment el recurs d'alçada interposat per l'agent contra l'acord d'aprovació definitiva del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial de La Massana, però va desestimar la pretensió de què es classifiqués com a sòl urbà consolidat la part de la finca de la seva propietat, anomenada "Els Turés", que estava inclosa en la unitat d'actuació N-11. També es va rebutjar la sol·licitud de què s'incorporés al Pla el traçat del camí ral que discorre per les unitats N-11 i N-27.

2n.- La representació del Sr. Quesada va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en el qual reprodueix les mateixes pretensions formulades en la primera instància, les quals fonamenta, en síntesi, en els següents arguments: a) el projecte del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial classificava la unitat N-11 com a sòl urbà consolidat, i aquest criteri va ser modificat, passant a sòl urbà no consolidat, sense que es formulés cap al·legació en el període d'informació pública; b) la finca de l'agent disposa de tots els serveis que contempla l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, de manera que ha de ser classificada com a sòl urbà consolidat, com ja ha succeït respecte de la part de la finca inclosa en la unitat d'actuació N-27, que es troba en la mateixa situació que la part incorporada a la unitat N-11; c) el P.O.U.P. ha esgotat la ordenació de l'àrea, quan corresponia al posterior Pla parcial o especial determinar la localització dels espais cívics i parcs i jardins que es preveu situar en la unitat d'actuació N-11; d) s'ha de respectar el conveni signat l'1 de febrer de 2001 amb el Ministeri d'Ordenament Territorial, que preveu l'accés de la finca de l'agent a la carretera general; i e) s'ha d'incloure al Pla el camí ral que existeix a les unitats d'actuació N-11 i n-27.

3r.- Tant la representació del Govern com la del Comú de La Massana van sol·licitar la desestimació del recurs, en considerar que la sentència apel·lada havia valorat degudament les proves practicades i havia fet una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com a qüestió prèvia, s'ha de desestimar la sol·licitud de la part apel·lant encaminada a què es torni a practicar la prova documental pública III que havia estat proposada per aquella part i que considera que no s'ha dut a terme de manera adequada. Convé recordar que, per mitjà d'aquesta prova, es pretèn aportar a les actuacions el conjunt dels expedients administratius, així com tota la documentació de que disposés el Comú sobre la unitat d'actuació N-27. Ara bé, el present procés té per objecte l'examen de la legalitat de la classificació d'una unitat d'actuació diferent, com és la N-11, de manera que no es pot considerar rellevant per al resultat del procés el contingut de la prova proposada per l'actora. En aquest sentit, no resulta suficient manifestar que ambdues unitats d'actuació es troben en la mateixa situació, ja que precisament el motiu del tractament diferenciat que els ha donat la Comissió Tècnica d'Urbanisme es basa precisament en què el P.O.U.P. preveu l'existència dins de la unitat N-11 d'uns espais cívics i parcs i jardins que han de ser ubicats en aquesta unitat. En conseqüència, s'ha de considerar innecessària la prova proposada per l'apel·lant.

Tercer.- L'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, en la redacció que li va donar la Llei 8/2006, de 21 de juny, disposa que "constitueixen sòl urbà consolidat, i així han de ser qualificats pel Pla d'ordenació i urbanisme parroquial, tots aquells terrenys que disposin almenys d'accés rodat i dels serveis d'aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració, i subministrament d'energia elèctrica, per servir les necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament".

Segons l'article 7.1.a) del Reglament urbanístic, que desenvolupa el precepte anterior, constitueixen el sòl urbà, entre d'altres, els "terrenys amb urbanització consolidada pel fet de posseir els serveis urbanístics bàsics d'accés rodat, aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració i subministrament d'energia elèctrica. Les característiques d'aquests serveis urbanístics bàsics han de ser les adequades per servir les necessitats de les edificacions i els usos previstos pel planejament".

Per la seva banda, l'article 8.1.1 del Reglament urbanístic disposa que "el sòl urbà consolidat està integrat pels terrenys que disposen dels serveis urbanístics bàsics i que el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial ordena directament, sense remetre a l'aprovació ulterior de planejament derivat, i en conseqüència inclou en una unitat d'actuació de gestió directa. Tanmateix, no s'exclou la necessitat de planejament derivat en sòl urbà consolidat en els casos en què pel seu estat de conservació, algunes àrees hagin de ser objecte d'operacions de renovació".

També resulta especialment rellevant l'article 7.2 del Reglament urbanístic, segons el qual la construcció de carreteres i vials de connexió entre poblacions no atorga per sí mateixa a les finques confrontants la condició de sòl urbà.

Com ja va declarar la sentència d'aquesta Sala núm. 37-2008, de 5 de maig, quan un instrument de planejament inclou un terreny en una unitat de sòl urbanitzable, "la substitució d'aquesta adscripció per la classificació del terreny com urbà i a més urbà consolidat, si aquesta pretensió es basa en l'existència dels serveis urbanístics bàsics, passa per una activitat probatòria, en seu judicial, molt precisa i a càrrec de qui la demana. Aquesta activitat consisteix en identificar, amb la demanda, la superfície dels terrenys dels quals es demana la classificació, situant-los exactament sobre els plànols i en demostrar que són els terrenys els que disposen dels serveis bàsics adequats". A més, cal exposar "quin és el grau de compliment de les càrregues urbanístiques que ha de suportar tot terreny en el procés de transformació del sòl i la viabilitat econòmica de la unitat d'actuació del sòl urbanitzable un cop perduda la porció de terreny que per raó de la nova classificació se n'hagi de separar".

En casos com el que ara s'examina, en què es demana la classificació com a sòl urbà consolidat dels terrenys de la societat agent, enlloc de com a sòl urbà no consolidat que preveu el Pla urbanístic parroquial, són igualment aplicables les exigències abans esmentades, que es refereixen a la necessitat d'acreditar l'existència dels serveis que contempla l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme i, a més, que els mateixos són suficients per atendre les necessitats del conjunt de la unitat d'actuació, sense que siguin necessàries noves obres d'urbanització.

Quart.- Tanmateix, les respectives pretensions de les parts no es refereixen tant a l'existència dels serveis abans esmentats, sinó a la necessitat de procedir a la reparcel·lació dels terrenys inclosos dins la unitat d'actuació N-11, atesa la previsió continguda en el P.O.U.P. d'uns espais cívics, parcs i jardins que han de ser ubicats en aquesta unitat. La resolució del recurs ha de partir, doncs, de les següents consideracions:

El projecte de Pla d'ordenació i urbanisme parroquial no vincula l'aprovació provisional. El Comú pot introduir en aquesta darrera les modificacions que consideri convenients, un cop examinada la totalitat de les al·legacions formulades en el període d'informació pública, sense més límit que la obligació d'obrir un segon tràmit d'aquesta naturalesa, en el cas de què les modificacions introduïdes tinguin caràcter substancial, segons l'article 98 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme. En conseqüència, el fet de què l'agent no fes al·legacions sobre la unitat d'actuació N-11 no impedeix que el Comú introduís modificacions no substancials en realitzar l'aprovació provisional.

L'article 8 del Reglament urbanístic completa les previsions de l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme sobre el sòl urbà consolidat, i disposa que tenen aquesta condició els terrenys que disposen dels serveis urbanístics bàsics i que el Pla ordena directament i els inclou en una unitat d'actuació de gestió directa. En canvi, tenen la consideració de sòl urbà no consolidat els terrenys inclosos en una unitat d'actuació de sòl urbà que no tenen definida l'ordenació i no es tracta d'àrees consolidades per l'edificació. En el cas que ara s'examina, el P.O.U.P. de La Massana preveu que s'incloguin en la unitat d'actuació N-11 determinats espais cívics, parcs i jardins, cosa que farà necessària la reparcel·lació dels terrenys per tal de garantir la necessària distribució de beneficis i càrregues. En conseqüència, els terrenys no són directament edificables, ni tan sols amb la realització simultània de les obres d'urbanització, com preveu l'article 8.1.3 del Reglament urbanístic, per la qual cosa resulta ajustada a dret la seva classificació com a sòl urbà no consolidat, ja que precisen de l'aprovació del corresponent planejament derivat, és a dir, d'un pla parcial o especial. Ben al contrari, no s'acredita que la unitat d'actuació N-27, que l'apel·lant utilitza com a terme de comparació, presenti les mateixes característiques que la N-11 quant a la previsió d'espais lliures.

Segons l'article 71 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, un dels continguts del P.O.U.P. és la determinació de l'estructura general del territori, integrada, entre d'altres elements, pels equipaments comunitaris per a serveis públics i els espais lliures destinats a parcs i zones verdes de caràcter públic. En conseqüència, no es pot considerar contrària a dret, com pretén la representació del recurrent, que el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial de La Massana contempli l'existència en la unitat d'actuació N-11 dels espais cívics, parcs i jardins que es preveu realitzar. El fet de què no sigui necessari desenvolupar aquestes previsions fins al nivell de detall, en tractar-se de sòl urbà no consolidat, tal com disposa l'article 8.2 del Reglament urbanístic, no impedeix que el P.O.U.P. inclogui les previsions que consideri convenients en aquesta matèria.

Com ha posat de relleu la sentència apel·lada, el conveni signat l'1 de febrer de 2001 entre l'agent i el Ministeri d'Ordenament Territorial no afecta les previsions del planejament urbanístic, ja que, d'una banda, aquest conveni no té la naturalesa pròpia d'un instrument d'ordenació del Govern (article 53 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme), a diferència d'allò que sosté en alguns moments el recurrent, i, d'altra banda, les estipulacions del conveni es limiten a preveure un accés directe a la carretera dels terrenys de l'agent, però no incideixen en la classificació urbanística de la finca, com no podia ser d'altra manera.

En darrer terme, s'han de confirmar igualment els pronunciaments de la sentència apel·lada sobre el camí ral que discorre actualment per la zona que comprenen les unitats d'actuació N-11 i N-27. La funció del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial no és la de reproduir la situació existent en l'actualitat, sinó la d'establir l'estructura general i els elements fonamentals de l'ordenació urbanística del territori parroquial, regular els diferents usos, intensitats i aprofitaments segons la classificació del sòl i les unitats d'actuació i fixar les previsions dels serveis públics necessaris (article 69.1 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme). El planificador ha de prendre, doncs, les decisions que consideri convenients sobre la trama viària en les àrees que, com la present, no tenen una urbanització consolidada.

Per tot això, s'ha de desestimar el present recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència apel·lada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

• Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del Sr. Quesada contra la sentència dictada el 17 de juny de 2008 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei ITP transmissions patrimonials.