• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 29/2011 (ECLI:AD:TSJADAD:2011:29), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 janvier 2011, recours n° 286/10

Faits et procédure

Mme Mercader a été engagée par la société Montenegro à compter d'avril 2006, en qualité d'administrative commerciale. Le 30 mars 2009, l'employeur lui a notifié une lettre de licenciement immédiat pour fautes graves. Le lendemain, 31 mars 2009, la salariée a adressé à l'employeur une lettre de « désistement pour cause justifiée » (reçue le 3 avril 2009), par laquelle elle entendait mettre fin au contrat de son côté.

Saisi par la salariée, le Tribunal unipersonnel de Batlles (section civile) a, par jugement du 1er septembre 2010, partiellement fait droit à sa demande. Il a condamné la société à lui verser la somme brute de 5 361,62 EUR, assortie des intérêts légaux à compter de la date de la contestation de la demande, à acquitter les cotisations correspondantes auprès de la CASS, ainsi qu'aux dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur à liquider en phase d'exécution. La salariée réclamait en première instance une somme nettement supérieure (35 933,40 EUR), fondée notamment sur un désistement justifié, un licenciement injustifié et irrégulier en la forme, un préjudice moral et des commissions impayées.

La société Montenegro a interjeté appel. Le juge rapporteur était M. Jean Louis Vuillemin. Selon les motifs, seule restait à trancher, en appel, la question de l'indemnisation de la salariée pour licenciement non fondé (improcedent) (fondement II, 3).

Question de droit

La décision soulève deux questions principales.

Première question : la régularité formelle de la lettre de licenciement. Il s'agissait de savoir si une lettre de licenciement qui énumère les dispositions légales invoquées et des manquements contractuels sans décrire les faits concrets satisfait à l'exigence de l'article 72-11 de la Llei sobre el contracte de treball du 12 juin 2003, selon lequel l'avis de congédiement doit exposer sa cause. Le texte, relevé par la cour, était encore en vigueur à la date de notification.

Seconde question : l'effet du désistement de la salariée. L'appelante soutenait que la salariée, en acceptant mal la lettre de licenciement puis en notifiant son propre désistement, avait agi de manière déloyale, et qu'elle ne pouvait se prévaloir d'une lettre de licenciement qu'elle avait elle-même « dénaturée ». Elle invoquait ainsi l'obligation de loyauté et la règle selon laquelle nul ne peut aller contre ses propres actes.

Solution et dispositif

Sur la régularité du licenciement. La cour rappelle, en reprenant une jurisprudence qu'elle qualifie de constante, que la lettre doit contenir « la relation résumée des faits concrets » que l'employeur considère comme constitutifs d'un ou plusieurs motifs légaux de licenciement. Le but est que le salarié soit clairement informé des fautes qui lui sont imputées, afin de pouvoir contester les faits et se défendre (fondement II, 6). Au cas d'espèce, la lettre visait

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Mercader va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Montenegro, en reclamació de la quantitat de 35.933,40 EUR en concepte d'indemnització per desistiment justificat, o en qualsevol cas, per acomiadament injustificat, improcedent i fet en forma indeguda; d'indemnització per danys morals; de comissions guanyades i no satisfetes; d'imports que, en concepte de despeses mèdiques i farmacèutiques així com de pensions de malaltia derivades de les patologies, l'actuació de la demandada li ha causat i que se l'hi hagués abonat la CASS si la demandada no l'hagués donat de baixa indegudament i fraudulentament el dia 30 de març del 2009, amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, i cotització de l'import esmentat prop de la CASS.

II.- La societat Montenegro va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que no va existir cap agressió, tot i que la Sra. Mercader es negà a acceptar la carta d'acomiadament, i va alterar-se substancialment; que la carta de desistiment és posterior a la notificació formal per part de l'empresa de l'acomiadament que la treballadora va negar-se a rebre; que no pot l'adversa dir que el comiat no reuneix els requisits legals, doncs fou correctament anunciat quedant clars els motius i fins i tot reproduït textualment el darrer advertiment a la treballadora; que negà deure cap comissions doncs aquelles acordades havien estat puntualment satisfetes.

III.- Per sentència de data 1 de setembre del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de l'agent, va condemnar la societat Montenegro a pagar a la Sra. Mercader, la quantitat de 5.361,62 EUR, bruts, més els interessos legals des de la data de contesta a la demanda, a cotitzar l'indicada quantitat prop de la CASS de conformitat amb la legislació d'aplicació i a satisfer les costes processals ocasionades, inclosos honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Montenegro ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que la sentència recorreguda vulnera dos dels principis bàsics de la jurisprudència andorrana aplicables al cas d'autes: l'obligació de lleialtat, excloent-se que es pugui donar raó a les actuacions anormals o de picardia, i la regla jurídica corol·lari del principi precedent: ningú pot anar contra els seus propis actes; que quant a l'obligació de lleialtat cal posar en manifest els antecedents constants i invariables de la Sra. Mercader són contundents, consta com a treballadora conflictiva, incomplidora i negligent amb múltiples avisos i advertiments, i també l'actuació de l'adversa, denúncia darrera denúncia amb l'únic objectiu d'obtenir una indemnització pecuniària; que pel que fa al segon principi, resulta inqüestionable la voluntat emesa per la Sra. Mercader d'acomiadar-se de l'empresa, per conseqüent poc importa si la carta d'aquesta part existeix, té valor, és correcta o està suficientment detallada, ja que és l'agent, qui, lliurament i a l'avança desvirtua aquest text a favor del seu propi, i per tant, atès que la seva carta no té cap validesa ni fonament legal, no pot haver- hi lloc a les peticions de la demanda; que la treballadora sabia l'origen, els motius, les circumstàncies i raons que comportaven l'acomiadament, i per tant distava molt d'una pretesa situació d'indefensió.

II.- És acreditat per les proves que consten en autes: que la Sra. Sra. Mercader va començar a treballar pel compte de la societat Montenegro, al mes d'abril del 2006 en qualitat d'administrativa comercial; que el dia 30 de març del 2009 l'empresa va notificar a la treballadora una carta comunicant-li el seu acomiadament d'immediat per faltes greus; que el dia següent 31 de març del 2009, la Sra. Mercader va enviar a l'empresari una carta comunicant-li el seu desistiment per causa justificada.

En tràmit d'apel·lació només queda a resoldre la problemàtica de l'indemnització de la treballadora per acomiadament improcedent.

III.- S'ha prèviament de posar de manifest que la justícia no s'equipara a l'equitat, ni a la moral que són conceptes subjectius, sinó que la justícia no és més que l'aplicació d'una norma de dret a una situació de fets concrets. Si en una situació ideal, justícia i equitat s'han de confondre, no és sempre el cas en la realitat. Per tant, si fins i tot la Sra. Mercader ha pogut actuar de manera deslleial envers l'empresa, això no pot impedir l'aplicació del dret vigent a les circumstàncies del seu acomiadament. De la mateixa manera, la part recurrent no pot reprotxar a l'adversa d'haver anat en contra dels seus propis actes per haver notificat el seu desistiment a l'empresa, sense que ella mateixa vagi contra els seus propis actes per haver notificat a la treballadora el seu acomiadament disciplinari.

IV.- Pel que fa al fons del litigi, força és de constatar, tal com ho ha fet el primer jutge, que la relació laboral entre les parts es va finalitzar amb la notificació a la treballadora de la carta d'acomiadament, notificada per l'empresa a la Sra. Mercader el dia 30 de març del 2009, i que en conseqüència la carta de desistiment de la treballadora, rebuda per l'empresa el dia 3 d'abril del 2009, no pot tenir cap efecte per afectar un contracte de treball ja rescindit.

L'article 72-11 de la Llei sobre el contracte de treball de data 12 de juny del 2003, encara vigent en la data on es va notificar la carta d'acomiadament, estableix que l'avís de comiat ha de fer-se exposant la seva causa. Sempre la jurisprudència ha exigit que consti en la carta d'acomiadament la relació resumida dels fets concrets que l'empresari considera com a constituint un o més dels motius legals d'acomiadament, de tal manera que el treballador sigui clarament assabentat de les culpes que se li imputen i que pugui contestar els fets i defensar-se. En el present cas, la carta d'acomiadament de la Sra. Mercader exposa: "El motiu de la present és el de comunicar-li la nostre decisió d'acomiadar-la justificadament emparats en la Llei sobre el contracte de treball i com a conseqüència de les següents faltes greus comeses per vostè reiteradament que es detallen a continuació: article 72 apartat 1 que especifica com a falta abús de confiança envers l'empresari; article 72 apartat 4 que especifica la provocació freqüent i injustificada de baralles amb els companys de treball; article 72 apartat 5 que especifica la manca de puntualitat greu i reiterada en el treball; article 72 apartat 6 que especifica la disminució voluntària en el rendiment durant el treball, evidenciada mitjançant elements objectius; article 72 apartat 11 que especifica en general mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre, la disciplina de l'empresa, la seguretat i la higiene en el treball o l'execució del contracte. D'aquest últim apartat han estat incomplerts tots els punts. Tenim proves dels incompliments de la treballadora Mercader, a part dels avisos verbals que durant el transcurs de més de 2 anys se l'hi van fer, disposem d'avisos escrits i signats per la treballadora en diferents ocasions. També en data 2 d'abril 2008 es van acordar tot una seria de punts per tal de millorar la gestió comercial de la Sra. Mercader en el nou contracte de treball indefinit signat per ambdues parts en la data esmentada. En el punt c) del contracte de treball signat, l'empresa Montenegro exposa explícitament la seva normativa interior a seguir per la treballadora en el desenvolupament de la seva tasca laboral com a comercial. S'ha incomplert l'apartat 2 del citat punt c) que diu entre altres : Assolir el compliment dels objectius de venda que la nostra marca I. ens fixa i els fixats per la nostra empresa". S'ha incomplert l'apartat 4 del citat punt c) que diu entre altres : L'obligació de donar a diari l'informe de les visites efectuades, per escrit i arxivades adequadament i introduïdes al sistema informàtic de l'empresa, el seu cap ha de poder fer un seguiment. S'ha incomplert l'apartat 5 del citat punt c) que diu entre altres : La part contractada haurà de presentar-se a l'empresa a les 9 h i a les 15 h i retornar a les 18 h exceptuant visites fixades amb anterioritat. L'esmentat contracte laboral especifica en el punt d) : La manca o incompliment de qualsevol de les clàusules i normes especificades amb aquest contracte, així com tot el que preveu la Llei del contracte de treball esmentada en el punt següent, seran considerades com a faltes greus i l'empresa podrà resoldre el present contracte laboral. Amb data 4 de febrer de 2009 es convoca una reunió amb la treballadora i es signa últim advertiment que a continuació es detalla. ".

V.- Força és de constatar que la referida carta d'acomiadament no exposa cap fet concret que caracteritzi o constitueixi uns dels motius legals de comiat imputats a la Sra. Mercader, de tal manera que no es pot verificar i comprovar si la treballadora va cometre tot o parcialment dels greuges que se li imputen. Per exemple, no es sap: quin tipus d'abús de confiança va efectuar la treballadora i a quina data; quines provocacions va fer i amb qui i quan es va barallar; quines són les manques de puntualitat que se li poden retreure; quins són els elements objectius evidenciant una disminució voluntària en el rendiment durant el treball; quan i de quina manera hauria incomplert el punt c) apartats 2, 4 i 5 del contracte de treball. En conseqüència, resulta patent que l'avís de comiat entregat per l'empresa a la treballadora no compleix els requisits de forma exigits per l'article 72-11 de la Llei sobre el contracte de treball per no exposar concretament la causa de l'acomiadament. Atès que d'acord amb l'article 76 de la referida llei, l'acomiadament fet en forma indeguda o improcedent comporta una indemnització al treballador no inferior a un mes i mig de salari per any de servei a l'empresa, s'ha de confirmar la resolució recorreguda i imposar a la part que recorre les costes processals de segona instància, en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 1 de setembre del 2010 en tots els seus extrems;

Condemnar a la societat Montenegro al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.