• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 190/2012 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 15 mars 2012, ECLI:AD:TSJADAD:2012:190)

Note : la référence canonique fournie dans la demande était incomplète ; elle a été reconstituée à partir des métadonnées figurant dans le texte intégral.

Faits et procédure

Le Sr Hoyos, assuré social, a obtenu devant la Secció Administrativa de la Batllia, par jugement du 5 juillet 2011, l'annulation de deux décisions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), en date des 3 décembre 2010 et 17 janvier 2011. Le juge de première instance lui a reconnu le droit à des prestations d'incapacité temporaire pour la période du 15 décembre 2010 au 26 mars 2011, puis une pension d'invalidité pour maladie de catégorie A, groupe 1, à compter de cette dernière date.

La CASS a interjeté appel. Elle soutenait, d'une part, que la situation de l'intéressé était stabilisée dès le 15 décembre 2010 et, d'autre part, que l'évaluation retenue par le rapport d'expertise était surévaluée, en particulier au regard de l'absence de diagnostic précis sur l'origine de la pathologie.

L'intimé a conclu à la confirmation intégrale du jugement. La procédure s'est déroulée par voie de conclusions écrites, l'audience orale ayant été remplacée à la demande des parties.

Le rapport pericial, établi par l'Àrea de medicina legal i forense, relevait un état de dénutrition (poids de 41 kg en décembre 2010, stabilisé à 47,2 kg), une douleur abdominale chronique alternant constipation sévère et épisodes diarrhéiques. Les experts concluaient que l'assuré demeurait capable de poursuivre son activité habituelle de garde de sécurité, moyennant une réduction du temps debout et un aménagement du poste. Ils estimaient que la consolidation devait être fixée au 25 mars 2011, date de sa sortie d'hospitalisation, et non à la date retenue par la CASS.

La composition de la juridiction était la suivante : Bernard Plagnet (président), Albert Andrés Pereira (magistrat rapporteur, qui exprime le point de vue du tribunal) et Pere Pastor Vilanova.

Question de droit

Le litige posait deux questions principales :

1. La date de consolidation des lésions : la situation de l'assuré était-elle stabilisée à la date fixée par la CASS (15 décembre 2010), ou seulement à la date retenue par l'expert (25 mars 2011) ?
2. Le taux d'incapacité : le degré de perte de capacité de gain, au sens de l'article 166 de la Llei 17/2008 de la seguretat social, atteignait-il le seuil de 60 % permettant l'ouverture d'une pension d'invalidité ?

Accessoirement, se posait la question de la répartition des dépens.

Solution et dispositif

Le Tribunal supérieur rejette l'appel et confirme le jugement de première instance.

Sur la consolidation, il retient que les conclusions du jugement sont « plenament

Representant: Almansa

Advocat: Castillo

Apel·lada: Hoyos

Representant : ídem

Advocat: Alvarado

A la vila d'Andorra la Vella, el quinze de març del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0017-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 5 de juliol de 2011 va estimar la demanda interposada pel Sr. Hoyos contra la CASS , anul·lant les resolucions d'aquest organisme de 3 de desembre de 2010 i 17 de gener de 2011, i va declarar el dret de l'agent a percebre les prestacions per incapacitat temporal durant el període del 15 de desembre de 2010 al 26 de març de 2011, i, a partir d'aquesta data, una pensió d'invalidesa per malaltia de la categoria A, grup 1.

2n.- La representació de la CASS va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada resolució de la Batllia. La recurrent afirma que la situació de l'interessat estava estabilitzada des del 15 de desembre de 2010 i, quant a la pensió d'invalidesa, considera que la valoració realitzada per l'informe pericial està sobrevalorada, especialment quan no s'ha pogut arribar a un diagnòstic exacte sobre l'origen de la patologia que presenta l'interessat.

3r.- La representació del Sr. Hoyos es va oposar al recurs i va sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, en considerar que aquesta havia fet una correcta valoració de les proves practicades i una adequada interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La resolució del present recurs ha de partir del contingut de l'article 166 de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social, el qual defineix la invalidesa derivada d'accident no laboral o de malaltia comuna com la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, que deriva d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60 per cent de la capacitat de guany.

D'altra part, l'article 168 de la pròpia Llei assenyala que la invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina, a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte de manera principal l'estat general de la persona, i de forma complementària l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professional. La manera de determinar la pèrdua de capacitat de guany derivada dels diferents paràmetres s'estableix per reglament.

Segons l'article 169 de la Llei, les persones assegurades beneficiàries d'una pensió d'invalidesa es classifiquen en dues categories. La categoria A comprèn les persones assegurades que no requereixen l'assistència d'una tercera persona per a les activitats essencials de la seva vida diària, mentre que la categoria B inclou els assegurats que requereixen aquesta assistència.

Al seu torn, els assegurats inclosos en la categoria A es classifiquen en tres grups, segons quedin capacitats per exercir la seva activitat professional habitual o una d'equivalent (grup 1), estiguin incapacitats per exercir la seva professió habitual o una d'equivalent (grup 2), o bé estiguin incapacitats per exercir qualsevol activitat professional (grup 3), tal com ho disposa l'article 170 de la Llei de la seguretat social.

Tercer.- La sentència apel·lada es basa en el resultat de l'informe pericial que consta en les actuacions, elaborat per l'Àrea de medicina legal i forense, el qual conclou que l'agent pateix un estat de desnutrició, va arribar a pesar 41 Kg. el mes de desembre de 2010 i després es va consolidar amb 47,2 Kg. També presenta dolor abdominal crònic, alternant restrenyiment sever amb episodis diarreics de 24 o 36 hores. Com a conseqüència d'aquestes patologies, els perits afirmen que l'agent està capacitat per continuar desenvolupant la seva activitat habitual com a guàrdia de seguretat, encara que hauria de ser reconduïda, amb una disminució del temps d'estar dempeus i un condicionament d'aquesta tasca laboral, que s'adaptés a la patologia que pateix l'assegurat. Per aquestes raons, la sentència impugnada li ha reconegut una prestació d'invalidesa per malaltia de la categoria A, grup 1.

Pel que fa a la consolidació de les lesions, el dictamen considera que la situació de l'agent no estava encara estabilitzada en la data que va fixar la C.A.S.S., quan encara pesava 41 Kg. i difícilment podia desenvolupar una activitat laboral. Es considera més adequada la data del 25 de març de 2011, quan el Sr. Hoyos va ser donat d'alta hospitalària i va arribar a un pes de 47,2 Kg.

Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, en aplicació de l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, encara que el peritatge és un element d'informació per als òrgans jurisdiccionals, que no tenen l'obligació de seguir el parer dels experts, resulta en tot cas un element de judici de particular importància, quan es tracta, com en aquest cas, d'aplicar criteris tècnics propis de la ciència mèdica.

Resulten plenament raonables les conclusions a què arriba la sentència apel·lada, en base al contingut del dictamen pericial que s'ha emès en les actuacions, tant pel que fa a la data de consolidació de les lesions, com a la valoració de les mateixes. La recurrent es limita a insistir en el contingut dels informes elaborats pels seus serveis mèdics i a considerar sobrevalorat el grau d'incapacitat que estableixen els perits. Tanmateix, com ha declarat aquesta Sala de manera reiterada en processos de la mateixa naturalesa, en què les parts incorporen diversos informes tècnics, no sempre coincidents, cal tenir en compte el caràcter prevalent dels dictàmens dels perits processals sobre els informes aportats per les parts, com a conseqüència del caràcter imparcial i contradictori d'aquest medi de prova.

En conseqüència, procedeix confirmar els pronunciaments de la sentència apel·lada, segons la qual l'interessat presenta un pèrdua de la capacitat de guany del 60%, incloent els elements complementaris, com exigeix l'article 166 de la Llei de la seguretat social.

Quart.- No resulta procedent fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància, en no apreciar-se una especial temeritat ni mala fe en cap de les parts.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de la CASS contra la sentència dictada el 5 de juliol de 2011 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).