• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Juridiction andorrane, — (STSJAD 354/2012)

Note préliminaire : la référence canonique fournie ne comporte pas de numéro de décision. Les identifiants ROJ et ECLI figurant dans le texte ont donc été ajoutés. La décision est rédigée en catalan ; les citations sont des traductions personnelles.

Faits et procédure

Une bénéficiaire d'une pension d'invalidité auprès de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) a vu le montant de cette pension réduit par deux résolutions, datées des 18 mars et 19 mai 2011. La CASS retenait que les revenus salariaux de l'intéressée, cumulés à la pension, dépassaient le salaire global revalorisé qu'elle percevait avant la survenance de l'invalidité.

La Section administrative de la Batllia a rejeté le recours dirigé contre ces décisions par un jugement du 1er février 2012 et les a confirmées. L'intéressée a interjeté appel devant la Sala administrative du Tribunal supérieur de justice (TSJ).

Quatre moyens étaient soulevés en appel :

1. la décision contestée aurait appliqué à tort la loi de 2008 sur la sécurité sociale, alors que la pension avait été accordée sous l'empire de la réglementation antérieure, la disposition transitoire première n'autorisant l'application de la loi nouvelle que si elle est plus favorable ;
2. seul l'article 14 du Règlement d'application n° 18 serait applicable, celui-ci n'organisant qu'une révision annuelle des prestations d'invalidité, et non l'article 3 ;
3. la CASS, qui revalorisait jusqu'alors la pension, aurait méconnu sa propre pratique, en violation de la doctrine des actes propres ;
4. la prise en compte des gratifications extraordinaires et du complément d'ancienneté créerait une inégalité avec les autres agents de l'administration.

La CASS a conclu au rejet du recours.

Question de droit

La Sala devait trancher les questions suivantes :

• la réduction d'une pension d'invalidité fondée sur l'article 3 du Règlement n° 18 demeure-t-elle fondée en droit après l'entrée en vigueur de la loi n° 17/2008 ?
• les articles 3 et 14 du Règlement n° 18 sont-ils incompatibles, en ce sens que la révision annuelle exclurait la réduction ?
• l'administration peut-elle réduire une pension qu'elle n'avait jamais précédemment réduite, sans méconnaître la doctrine des actes propres ?
• la réduction emporte-t-elle une inégalité de traitement prohibée au regard des autres agents publics ?

Solution et dispositif

Le TSJ rejette

PARTS:

Apel·lant: Sra. Sanz

Representant: Sra. Talavera

Advocat: Sra. Viñas

Apel·lada: CASS

Representant : Castrillo

Advocat:Sr. Suárez

A la vila d'Andorra la Vella, el quinze de juny del dos mil dotze

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0075-1/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La representació de la Sra. Sanz va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de data 18 de març i 19 de maig de 2011, en virtut de les quals es va reduir l'import de la pensió d'invalidesa que venia percebent. La reducció va obeir al fet de què els ingressos salarials de la interessada, afegits a l'import de la pensió, superaven el salari global revalorat que es rebia abans de constatar-se la patologia invalidant.

2n.- La sentència de data 1 de febrer de 2012 de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar la demanda i va confirmar les resolucions administratives impugnades, en considerar que eren plenament ajustades a dret.

3r.- La representació de l'agent va formular recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el qual es fonamenta en les al·legacions que ja es van articular en la primera instància, que consisteixen en:

-La resolució impugnada del Consell d'Administració de la ORG_0 aplica incorrectament la nova Llei de la seguretat social, ja que la pensió d'invalidesa havia estat atorgada sota la normativa anterior, i aquella només es pot tenir en compte en la mesura en què resulti més beneficiosa per als interessats, segons la seva disposició transitòria 1ª.

-No resulta aplicable l'article 3 de l'antic Reglament d'aplicació núm. 18, sinó l'article 14, que només contempla una revisió a l'alça de les prestacions d'invalidesa.

-La ORG_0 només havia revalorat fins ara la pensió, segons l'augment de l'índex de preus i d'acord amb l'article 14 del Reglament d'aplicació núm. 18, de manera que la reducció actual suposa que l'Administració hagi anat contra els seus propis actes.

-La presa en consideració de les pagues extraordinàries i del complement d'antiguitat dóna lloc a la reducció de la pensió d'invalidesa, cosa que implica una situació de desigualtat amb la resta dels treballadors de l'Administració, ja que la interessada no veu recompensada la seva fidelitat pels anys de serveis que té reconeguts.

4t.- La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social va sol·licitar la desestimació del recurs, en considerar que la sentència ha realitzat una adequada interpretació de les normes aplicables al cas.

5è.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com resulta dels antecedents, les resolucions administratives impugnades van procedir a reduir l'import de la pensió d'invalidesa que venia percebent la recurrent, pel fet de què els seus ingressos salarials, afegits a l'import de la pensió, superaven el salari global revalorat que es rebia abans de constatar-se la patologia invalidant.

Convé recordar que les qüestions que es plantegen en aquest recurs han estat ja examinades per aquesta Sala en la sentència núm. 36-2012, de 17 de maig, dictada en un litigi de la manera naturalesa que el present, per la qual cosa procedeix reproduir substancialment els fonaments que van servir de base a l'esmentada resolució.

Tercer.- Segons el tenor literal de la resolució inicial, de 18 de març de 2011, la reducció es basa tant en l'article 3 del Reglament d'aplicació núm. 18 com en l'article 172 de la Llei de la seguretat social. És cert que la disposició transitòria 1ª de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, determina que aquesta només s'aplica a les pensions atorgades abans de la seva entrada en vigor quan sigui més favorable, i prèvia petició de l'assegurat. Tanmateix, cal tenir en compte que la normativa anterior i la vigent Llei de la seguretat social són coincidents en aquest punt, de manera que les previsions de l'article 3 del Reglament d'aplicació núm. 18 es reprodueixen en l'actualitat en l'article 172 de la Llei 17/2008.

En conseqüència, s'ha de concloure que les resolucions impugnades troben recolzament en el Reglament d'aplicació núm. 18. El fet de què, en resoldre el recurs d'alçada, el Consell d'Administració hagi fet només referència a la legislació actual, resulta totalment irrellevant, atès que aquesta no modifica en aquest punt la regulació anterior.

Quart.- La part agent considera que només es pot aplicar la revisió de les pensions en els termes previstos en l'article 14 del Reglament d'aplicació núm. 18, i que no es poden reduir segons l'article 3 de la mateixa disposició. Aquest argumentació no pot ser compartida, ja que ambdós preceptes tenen finalitats diferents. El primer dels articles esmentats contempla una revaloració anyal en funció de l'augment del salari mensual mitjà i, en conseqüència, pretén actualitzar les prestacions per tal de mantenir el seu poder adquisitiu. Ben al contrari, l'article 3 respon a la finalitat de què el titular d'una pensió d'invalidesa, que segueix desenvolupant activitats laborals per compte propi o aliè, no superi pel conjunt d'aquests ingressos unes quantitats superiors al salari mensual que es va tenir en compte com a base de càlcul de la pensió d'invalidesa, degudament actualitzat. En cas contrari, la prestació no compensaria la pèrdua de la capacitat de guany, sinó que suposaria un increment dels ingressos respecte dels que es percebien abans de la invalidesa.

Des d'aquesta perspectiva, resulta evident que l'aplicació d'ambdós preceptes no resulta incompatible, per la qual cosa s'ha de desestimar igualment aquest motiu d'impugnació.

A més, cal tenir en compte que l'aplicació de l'article 3 del Reglament d'aplicació núm. 18 ja va ser admesa en un supòsit similar en la sentència d'aquesta Sala núm. 11/1999, de 17 de març.

Cinquè.- La circumstància de què la ORG_0 no hagués revisat anteriorment la pensió de la interessada, en funció del precepte aplicat en aquest cas, no impedeix en absolut que ho faci quan l'Administració és conscient de què concorren els supòsits de fet que contempla la norma. No hi ha en aquest cas vulneració de la doctrina dels actes propis. De fet, la recurrent tampoc acredita que l'article 3 del Reglament d'aplicació núm. 18 fos aplicable abans, ni a partir de quin moment. S'ha de desestimar, doncs, aquest motiu d'impugnació.

Sisè.- En darrer lloc, no es pot considerar que les resolucions impugnades produeixin una situació de desigualtat amb altres treballadors de l'Administració. La interessada percep les retribucions salarials que li corresponen, en igualtat de condicions amb els altres funcionaris o treballadors que es troben en les seves mateixes condicions. L'aplicació del precepte litigiós respon, com ja s'ha exposat, a la finalitat d'evitar que el perceptor d'una pensió d'invalidesa rebi, en conjunt, uns ingressos superiors al salari mitjà que obtenia quan es va constatar la patologia invalidant. Resulta evident que no es troben en una situació equiparable el treballador que només desenvolupa una activitat laboral i aquell que, a més, rep una prestació d'invalidesa, de manera que no es pot parlar d'una situació de desigualtat de caràcter discriminatori.

Decisio

Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació que formula l'agent, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Sanz contra la sentència dictada l'1 de febrer de 2012 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).