• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 20 décembre 2013 (STSJAD 226/2013)

Faits et procédure

Un assuré, M. Criado, a été placé en arrêt de travail pour incapacité temporale à la suite de pathologies touchant les hanches, les genoux et la cheville. La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) a prononcé une décision de mise en fin d'arrêt, avec effet au 25 juillet 2011, par deux résolutions des 8 juillet et 29 août 2011.

Saisie par l'assuré, la Sección Administrativa de la Batllia a annulé ces résolutions. Elle a déclaré le droit de l'assuré à être maintenu en situation d'arrêt maladie à compter du 25 juillet 2011, avec intérêts légaux depuis la contestation de la demande.

La CASS a interjeté appel. Elle soutenait, en substance, que les lésions étaient déjà consolidées à la date de l'alta, de sorte que l'impossibilité de reprendre le travail n'avait pas à être démontrée. Elle estimait par ailleurs sans pertinence l'intervention chirurgicale ultérieure, dont la date n'était pas encore connue à l'époque. À titre subsidiaire, elle demandait qu'il soit jugé que l'arrêt ne pouvait excéder trois ans à compter du 13 octobre 2009, date du premier de la série d'arrêts successifs.

L'assuré a conclu à la confirmation intégrale du jugement entrepris. La vue orale a été remplacée par une procédure écrite de conclusions, et la cause a été mise en délibéré.

Question de droit

La question posée était double.

En premier lieu, il s'agissait de déterminer si la CASS pouvait légitimement prononcer l'alta médicale au 25 juillet 2011, alors que la pathologie était, selon elle, consolidée. Le juge devait donc apprécier si la consolidation des lésions constitue le critère décisif de la fin de l'incapacité temporale, au regard des articles 143 et suivants de la loi n° 17/2008 du 3 octobre 2008 sur la sécurité sociale.

En second lieu, le juge devait apprécier la valeur probante du rapport d'expertise, dont le contenu était contesté, au regard de l'article 47 de la loi sur la juridiction administrative et fiscale.

Une question nouvelle, relative à la durée maximale de l'arrêt à compter du 13 octobre 2009, était soulevée pour la première fois en appel.

Solution et dispositif

Le Tribunal rejette l'appel. Il confirme le jugement de première instance en retenant que la question décisive est celle de la consolidation ou non de la pathologie, et non la seule existence de séquelles.

Sur le fond, le Tribunal rappelle le régime de l'incapacité temporale. Les prestations de salaire peuvent être prolongées, en cas de maladie de longue durée, jusqu'à une période totale de trois ans, sous réserve que l'assuré puisse guérir ou, à défaut, que son état de santé demeure stabilisé grâce à un traitement adapté (fonds. 3). En revanche, lorsque les séquelles sont consolidées ou progressives, la CASS peut mettre fin aux prestations d'incapacité temporale et reconnaître une invalidité pour maladie lorsque la capacité de travail est réduite d'au moins 60 % (fonds. 4, en renvoi à l'article 166 de la loi). Le Tribunal en déduit que la consolidation ne fait pas obstacle à l'alta, laquelle peut ouvrir la voie soit à la reprise du travail, soit à la reconnaissance d'une invalidité (fonds. 5).

Sur la preuve, le Tribunal affirme que, bien que le rapport d'expertise ne lie pas le

Representant: Sra. Pulido

Advocat: Sra. Catalá

Apel·lat: Sr. Criado

Representant: Sra. Moliner

Advocat: Sr. Criado

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint de desembre de dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0108-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia va estimar la demanda formulada pel Sr. Criado contra la CASS, anul·lant les resolucions d'aquest organisme de 8 de juliol i 29 d'agost de 2011, i va declarar el dret de l'agent a ser reposat en situació de baixa mèdica, a comptar del 25 de juliol de 2011, amb abonament dels interessos legals meritats des de la contesta a la demanda.

2.- La CASS ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en el qual afirma que les lesions que patia l'agent en data 25 de juliol de 2011 ja estaven consolidades, de manera que no calia acreditar la impossibilitat de reprendre el treball. D'altra banda, no resulta rellevant que l'assegurat hagués de ser objecte d'una nova intervenció quirúrgica, ja que encara no es coneixia la seva data. De forma subsidiària, sol·licita que es declari que la situació de baixa mèdica no podia perllongar-se més de tres anys, a comptar del 13 d'octubre de 2009, en que l'interessat va iniciar una de les baixes que va presentar successivament.

3.- La representació del Sr. Criado s'ha oposat al recurs de la contrapart i ha sol·licitar que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió discutida en aquest procés, que té per objecte examinar si resultava procedent l'alta mèdica acordada per la CASS amb efectes del dia 25 de juliol de 2011, ha de ser resolta d'acord amb els criteris que resulten dels articles 143 i següents de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social, que regulen les prestacions d'incapacitat temporal.

Com ha declarat una reiterada jurisprudència, d'aquesta regulació en resulta que l'abonament de les prestacions de salari es pot perllongar, en el cas de malalties de llarga durada, fins a un període total de tres anys, però sempre amb la perspectiva de què, durant aquest temps, l'assegurat pugui assolir el seu guariment o, en altre cas, mantenir l'estabilitat del seu estat de salut mitjançant un tractament adequat.

Per contra, quan es tracta de seqüeles consolidades, o fins i tot progressives, la CASS podrà acordar el cessament de les prestacions d'incapacitat temporal i el correlatiu reconeixement d'una invalidesa per malaltia quan l'interessat pateixi una disminució de la capacitat de treball d'alemanys el 60%, tal i com ho disposa l'article 166 de la Llei de la seguretat social.

En conseqüència, té raó la CASS quan afirma que la dada fonamental la constitueix el fet de què la patologia de l'interessat es trobi o no consolidada, ja que la persistència d'aquestes lesions consolidades no impedeix en sí mateixa l'alta mèdica, que podrà donar lloc a reprendre l'activitat laboral, o bé, quan procedeixi, al reconeixement d'una invalidesa.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, resulta de l'informe pericial que l'agent va presentar unes patologies a nivell dels malucs, dels genolls i del turmell, que van motivar la pràctica de diverses intervencions quirúrgiques. Les conclusions de l'informe afirmen que "en data 25 de juliol de 2011, les patologies que patia el Sr. Criado no estaven consolidades a nivell del turmell dret, com així ho justifica el fet de que va requerir una intervenció quirúrgica el 26 d'octubre de 2011".

Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, en aplicació de l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, encara que el peritatge és un element d'informació per als òrgans jurisdiccionals, que no tenen l'obligació de seguir el parer dels experts, resulta en tot cas un element de judici de particular importància, quan es tracta, com en aquest cas, d'aplicar criteris tècnics propis de la ciència mèdica. D'aquesta manera, el Tribunal pot tenir-lo en compte amb preferència a les conclusions d'altres facultatius, pel caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova.

En el present supòsit, la sentència apel·lada s'ha basat en les conclusions del dictamen pericial, que posa de relleu la manca de consolidació de les lesions de l'interessat en la data del 25 de juliol de 2011, per la qual cosa s'ha de considerar que la sentència troba el degut recolzament tècnic en el resultat d'aquell informe.

En tot cas, el breu termini que va transcórrer des de l'alta acordada per la CASS fins a la posterior intervenció quirúrgica al turmell, que va tenir lloc uns tres mesos després de l'alta, és una clara evidència de què la lesió no es trobava encara estabilitzada, per la qual cosa procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

Quart.- La CASS planteja en aquest instància una qüestió nova, que per això mateix no pot ser examinada, ja que no va ser objecte de debat ni en via administrativa ni en la primera instància del procés. D'aquesta manera, la determinació del període de durada de la baixa ha de quedar posposada a la fase d'execució de sentència.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la CASS contra la sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 13 de maig de 2013, la qual es confirma íntegrament.

Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).