• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 33/2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:33A)

Faits et procédure

Un administré, M. Tamarit, avait saisi la juridiction administrative d'un recours tendant à contester une résolution de la Comisión Técnica d'Urbanisme du 10 juillet 2012, dirigé contre le Gouvernement d'Andorre et le Comú d'Andorra la Vella. Le Tribunal de Batlles, par jugement du 5 mars 2014, a rejeté la demande pour défaut de légitimation active et pour caducité de l'action. La Sala administrativa du Tribunal superior de justícia a rejeté l'appel par sentence n° 57-2014 du 21 novembre 2014.

Le requérant a alors formé un incident de nullité d'actuations contre cette sentence, fondé sur la violation du droit à la juridiction garanti par l'article 10 de la Constitution. Il reprenait trois séries de griefs : le refus de certaines preuves proposées en première instance, sa légitimation à agir (ad causam), et la caducité de l'action publique en matière d'urbanisme. Le Gouvernement, le Comú et l'adhérent à l'instance, M. Marti, ont conclu au rejet, estimant que l'incident ne faisait que reproduire des moyens déjà examinés.

Le tribunal est composé de MM. Albert Andrés Pereira (ponent) et Bernard Plagnet, ainsi que de Mme Marie Conte. Le texte ne précise pas le détail des infractions d'urbanisme dénoncées, ni l'identité des bâtiments concernés au-delà de la mention de limites d'édification et d'un étage additionnel.

Question de droit

La décision soulève une double question.

En premier lieu, il s'agit de déterminer la nature et l'office de l'incident de nullité d'actuacions prévu par l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials. Le tribunal rappelle qu'il ne constitue pas une nouvelle instance permettant de réexaminer les pronunciaments de la décision attaquée, mais un remède extraordinaire destiné à corriger les violations du droit fondamental à la juridiction survenues dans une procédure close par une décision passée en force de chose jugée.

En second lieu, la question est de savoir si le requérant a démontré une atteinte à ce droit. Le tribunal examine en outre, à titre subsidiaire, le fond des moyens tirés du refus de preuves, de l'intérêt à agir au regard de l'article 23 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, et de la caducité de l'action fixée par l'article 143.2 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme.

Solution et dispositif

Le tribunal rejette l'incident. Il retient que le requérant « no fa sinó replantejar les qüestions que ja van ser resoltes » dans la sentence attaquée, sans justifier la violation alléguée. Il précise que la Constitution ne garantit pas l'obtention d'un pronunciament favorable, mais l'examen et la résolution

Representant: ídem

Advocat: Sr. Caro

Apel·lat: HBLE. COMÚ D'ANDORRA LA VELLA

Representant: Sra. Yuste

Advocat: Sr. Tejada

Apel·lat: M.I. GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Vilar

Advocat: Sra. Carnero

Adherent: Sr. Marti

Representant: Sra. Cepeda

Advocat: Sra. Esteban

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-set de febrer de dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat plantejat a les actuacions número AD-0047-3/2013, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1r.- La sentència d'aquesta Sala núm. 57-2014, de 21 de novembre, va desestimar el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència del Tribunal de Batlles de 5 de març de 2014, que, al seu torn, havia desestimat la demanda formulada pel Sr. Tamarit contra el M.I. Govern i l'Hble. Comú d'Andorra la Vella, en què s'impugnava la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 10 de juliol de 2012, per manca de legitimació activa del demandant i per caducitat de l'acció.

2n.- La representació de la part agent ha formulat incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència esmentada de 21 de novembre de 2014, en considerar que ha tingut lloc una vulneració del dret a la jurisdicció, que garanteix l'article 10 del text constitucional. En aquest sentit, insisteix en les seves al·legacions formulades en el procés sobre la denegació d'algunes de les proves que havia proposat en la primera instància, sobre la legitimació de l'interessat i sobre la caducitat de l'acció.

3r.- Les respectives representacions del Govern, del Comú d'Andorra la Vella i de l'adherent Sr. Marti s'han oposat a les pretensions de l'agent, en considerar que no s'ha produït cap vulneració de l'article 10 de la Constitució i que les argumentacions que s'articulen en l'incident no fan més que reproduir les que ja van ser objecte d'examen en la sentència impugnada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Segon.- En aquest cas, la part agent no fa sinó replantejar les qüestions que ja van ser resoltes en la sentència impugnada, relatives a la denegació de proves en la primera instància, a la seva legitimació ad causam i a la caducitat de l'acció pública en matèria urbanística. Que el recurrent estigui disconforme amb el contingut de la sentència no suposa, evidentment, que s'hagi vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, ja que la Constitució no garanteix que s'obtingui un pronunciament favorable a les respectives pretensions de les parts, sinó que aquestes siguin examinades i resoltes conforme a dret, en sentit estimatori o desestimatori.

Convé insistir en el fet de què l'article 18 bis, apartat 3r., de la Llei transitòria de procediments judicials només contempla l'incident de nul·litat d'actuacions per als supòsits en què la persona afectada per la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció "no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment". En conseqüència, resulta clara la improcedència d'aquest incident, ja que l'interessat es limita a reproduir les argumentacions que ja van ser objecte de la sentència que va posar terme al procés, sense justificar la possible vulneració del dret fonamental que denuncia.

Tercer.- Com a conseqüència de tot el que s'ha exposat, es obvi que procedeix desestimar íntegrament l'incident promogut per la part agent.

En tot cas, convé reproduir les següents consideracions, que ja resulten de la sentència impugnada:

Les proves que van denegades per la Batllia i per aquesta Sala resultaven innecessàries per resoldre el procés, especialment quan s'ha apreciat la caducitat de l'acció per denunciar la possible existència de determinades infraccions urbanístiques.

Des de la perspectiva general de l'article 23 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, l'agent no acredita cap interès en el litigi, ja que no consta en quina mesura l'afecten les infraccions molt greus que denuncia, úniques que no haurien prescrit. D'altra banda, una hipotètica sentència estimatòria per causa d'aquestes concretes infraccions (relatives als límits d'edificació i a un pis addicional) només podria tenir un efecte perjudicial sobre el propietari d'una de les unitats immobiliàries de l'edifici.

L'article 143.2 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme disposa de forma taxativa que, quan es tracti d'obres considerades contràries a la normativa urbanística, l'acció es pot exercir durant tot el temps d'execució de les obres i fins a un any després del seu acabament. Atès que el certificat final d'obres és, en aquest cas, de data 22 d'agost de 2009, i que la denúncia la va formular l'agent el 7 de novembre de 2011, no hi ha cap dubte que ja havia transcorregut amb escreix el termini legal.

En darrer terme, ja es va raonar en la sentència impugnada el fet de que la caducitat de l'acció no quedava desvirtuada, encara que una petita part de les infraccions denunciades -les molt greus- no haguessin prescrit, cosa que hauria permès una actuació d'ofici per part de l'Administració.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

• Desestimar l'incident de nul·litat que interposa el Sr. Tamarit contra la sentència núm. 57-2014, dictada per aquesta Sala el 21 de novembre de 2014, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993 (text refós).