• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

TSJ d'Andorre, Sala Civil, 30 juin 2016, ROJ STSJAD 252/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:252)

Faits et procédure

Le 21 février 2006, Mme Ribes est renversée par un véhicule Opel Astra, de propriété de M. Toll, conduit par M. Alfaro et assuré auprès de la compagnie « Palmer ». Par une ordonnance pénale du 7 mai 2008, M. Alfaro est condamné à une amende de 400 euros et à un mois de retrait du permis de conduire pour conduite imprudente. La même ordonnance déclare M. Alfaro et la compagnie Palmer solidairement responsables civilement, à l'égard de Mme Ribes et de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), pour les montants qui seront déterminés en phase d'exécution. Un auto du 5 septembre 2008 ordonne l'exécution de cette condamnation, et les sommes correspondantes sont versées.

Postérieurement, Mme Ribes réclame à la CASS le remboursement de prestations médicales et salariales liées au sinistre, pour un montant de 3 102,43 euros, que la CASS acquitte. Le 5 septembre 2014, la CASS assigne la compagnie Palmer en paiement de cette somme, avec intérêts légaux à compter du 12 mars 2013. Le défendeur soulève l'exception de prescription : les lésions de la victime se seraient consolidées le 7 mars 2007, de sorte que le délai quinquennal de l'article 90.6 de la Loi 17/2008 sur la sécurité sociale serait expiré.

Par jugement du 4 novembre 2015, le Batlle (juge de première instance) accueille l'exception et déboute la CASS. Celle-ci interjette appel. La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice (TSJ) infirme le jugement, écarte la prescription et renvoie l'affaire devant la Batllia pour qu'il soit statué sur le fond.

Question de droit

La question posée est de savoir quel délai de prescription est applicable à l'action que la CASS exerce, par subrogation, contre l'assureur du tiers responsable de l'accident : le délai quinquennal de la législation sur la sécurité sociale, ou le délai trentenaire attaché à la responsabilité civile ex delicto selon l'Usatge Omnes Causae.

Subsidiairement, se pose la question de la portée de la qualification retenue dans l'assignation. La demande se fondait expressément sur l'article 90 de la Loi 17/2008, alors que le recours invoquait la responsabilité civile délictuelle.

Solution et dispositif

Le TSJ écarte d'abord l'article 90 de la Loi 17/2008. Selon la Cour, cette disposition ne régit pas l'hypothèse où la CASS se retourne contre le tiers ayant causé le dommage à son assuré pour se rembourser des dépenses exposées. Dans ce cas, c'est l'article 114 de la même loi qui s'applique, lequel prévoit également un délai de cinq ans courant à compter du moment où l'action peut être exercée

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 5 de setembre de 2014 la representació processal de Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) va formular demanda en reclamació de quantitat contra la companyia d'assegurances "Palmer" de conformitat amb les circumstàncies de fet que exposava i els documents adjuntats i, després d'invocar els fonaments de dret que considerava pertinents, sol·licitava que fos dictada Sentència "per la que es condemni la demandada a indemnitzar Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) en les quantitats que per concepte de prestacions mèdiques i salarials ja ha satisfet a la Sra. Ribes per import de 3.102,43 EUR d'acord amb la certificació adjunta a la demanda, amb més els interessos legals des del dia 12 de març de 2013, més la totalitat de les costes processals que incloguin els honoraris d'advocats i procuradors."

II.- En l'audiència del subsegüent dia 17 d'octubre de 2014, la part defenent va contestar a la demanda exceptuant la prescripció de l'acció i, subsidiàriament, oposant-se a la mateixa i, després d'invocar els fonaments de dret que considerava pertinents, sol·licitava que fos dictada Sentència "desestimant la demanda interposada per l'agent, i imposant-li la totalitat de les costes del present judici, amb expressa inclusió dins d'elles dels honoraris d'advocat, procurador i eventual perit d'aquesta part."

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 4 de novembre del 2015 va decidir que, donant lloc a l'excepció de prescripció plantejada per la part defenent, s'escau desestimar íntegrament la demanda interposada per Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) contra Palmer, havent de condemnar la primera al pagament de la totalitat de les costes processals causades a la part demandada, a acreditar en període d'execució de sentència.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat en les presents actuacions que en data 21 de febrer del 2006 la Sra. Ribes va ser atropellada pel vehicle OPEL, model ASTRA, matrícula espanyola XXXX propietat del Sr. Toll, conduit en aquell moment pel Sr. Alfaro i assegurat per Palmer. Tampoc es discuteix que el citat sinistre es va produir com a conseqüència de la conducta imprudent del Sr. Alfaro, que va ser condemnat per aquesta causa a la pena de multa de 400 euros i privació del permís de conduir per un període d'un mes, declarant la Ordenança Penal de data 7 de maig del 2008 la responsabilitat civil solidària per aquests fets del Sr. Alfaro i de la companyia "Palmer", que haurien d'indemnitzar a la Sra. Ribes i a Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) en els imports que resultessin acreditats en període d'execució de Sentència. D'altra banda, en execució de la dita Ordenança es va dictar l'Aute de data 5 de setembre del 2008 en virtut del qual s'ordenava que el Sr. Alfaro i la companyia d'assegurances Palmer abonessin a la Sra. Ribes i a Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) les sumes que aquestes havien acreditat en concepte de responsabilitat civil, pagament que es va efectuar en el seu moment. Finalment, no és objecte de debat que, posteriorment, la Sra. Ribes va reclamar a Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) el reemborsament de prestacions mèdiques i salaris en relació al dit sinistre per un import de 3.102,43 euros (foli 31) i aquesta les va abonar, raó per la qual aquesta entitat va formular la demanda que dóna origen a les presents actuacions reclamant la citada quantitat a la companyia "Palmer", actualment "X.".

Pel contrari, els litigants discrepen del termini de prescripció a aplicar, ja que, mentre el defenent considera que l'acció ha prescrit, ja que les lesions que la Sra. Ribes va patir com a conseqüència del sinistre es van consolidar en data 7 de març del 2007 (foli 55) i, per tant, quan es va formular la demanda que dóna origen al present procediment el dia 5 de setembre del 2014 havien transcorregut amb escreix els cinc anys que estableix l'article 90.6 de la Llei 17/2008 de 3 d'octubre de Seguretat Social, l'agent considera que l'acció interposada es fonamenta en la responsabilitat civil ex delicto i, per tant, el termini de prescripció és el de trenta anys que recull l'Usatge Omnes Causae i, com la Sentència objecte del present recurs estima correcta l'apreciació de la defenent, l'agent s'alça contra la mateixa formulant el present recurs.

II.- La recurrent s'oposa a aquesta decisió argumentant que ella es va constituir en part civil a la causa penal que es va endegar com a conseqüència del sinistre en base a l'article 90 de la Llei 17/2008 de 3 d'octubre del 2009 de la Seguretat Social dins del termini de 5 anys que estableix el citat article, però l'acció que s'exercita no és la d'aquest article, sinó que deriva de la condemna a responsabilitat civil derivada del delicte que estableix l'Ordenança penal de data 7 de maig del 2008, raó per la qual el termini de prescripció és el de trenta anys que estableix l'Usatge Omnes Causae i aquest motiu s'ha d'estimar.

En efecte, és cert que el plantejament de la demanda és erroni, ja que en ella l'agent manifesta que l'acció "es fonamenta en l'article 90 de la Llei 17/2008 de 3 d'octubre del 2009 de la Seguretat Social", mentre que en el seu recurs argumenta que l'acció que s'exercita és la de responsabilitat civil derivada del delicte que té un termini de prescripció de 30 anys a partir de la Sentència corresponent. No obstant, aquest error no pot impedir l'estimació del recurs, ja que en la mateixa demanda es posa de relleu que en període d'execució de Sentència la CASS va reclamar les prestacions que havia efectuat fins aquell moment en benefici de la seva assegurada, però que, una vegada dictada l'Ordenança Penal que establia la responsabilitat civil del Sr. Alfaro i la companyia Palmer, la Sra. Ribes va requerir altres prestacions que la CASS va abonar i que eren les que donaven lloc a la demanda que es troba en l'origen d'aquest litigi "en base a la resolució judicial abans ressenyada". Per aquesta raó, entenem que el fet que a la demanda s'argumentés que aquesta es fonamentava en l'article 90 de la Llei de la Seguretat Social no impedia que del conjunt de la mateixa es pogués deduir que el que s'exercitava era una acció de responsabilitat civil derivada del delicte, ja que la causa petendi comprèn únicament els fets, que donen lloc a la petició que s'exercita mentre que la qualificació jurídica no integra l'objecte del judici, ni vincula al Jutge per obra dels aforismes jurídics iura novit curia i da mihi factum et dabo tibi ius.

III.- Atès aquest plantejament, cal entendre que l'article 90 de la Llei de la Seguretat Social no s'aplica quan el perjudicat reclama a Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), com la recurrent defensa erròniament en les seves conclusions, ja que en aquest cas cal aplicar l'article 114 de l'esmentada Llei que també estableix un termini de prescripció de cinc anys a comptar a partir del moment en què es pot exercitar l'acció, sinó que és aplicable quan Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) es dirigeix contra el tercer que ha causat un dany al seu assegurat per tal de rescabalar-se de les despeses fetes en benefici d'ell i quan la responsabilitat del causant dels danys no ha estat estimada en el marc d'una Sentència penal, raó per la qual el termini comença a comptar a partir de la consolidació de la lesió, com destaca la Sentència d'aquesta Sala de data 27 d'abril del 2015.

No obstant, quan la responsabilitat ha estat fixada per Sentència procedeix entendre que es tracta d'una responsabilitat derivada del delicte i el termini de prescripció és el de 30 anys a partir de la dita Sentència, com destaca la Sentència d'aquesta Sala de 21 de maig del 2013, raó per la qual s'ha d'entendre que l'acció exercitada per l'agent no ha prescrit i procedeix estimar el present recurs i retornar les actuacions a la Batllia per tal que es pronunciï sobre el fons del litigi.

IV.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes de la instància, ni tampoc pel que fa a les d'aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 4 de novembre del 2015, que REVOQUEM íntegrament, desestimant l'excepció plantejada per la companyia "Palmer" i retornant les actuacions a la Batllia per tal que es pronunciï sobre el fons del litigi, sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei seguretat social CASS.