• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 76/2018 (Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 février 2018, recurs n° 431/17)

Faits et procédure

La Communauté des propriétaires du parking A d'Andorre-la-Vieille a assigné Mme Bueno selon la procédure ordinaire. Elle lui reprochait d'avoir édifié, sur sa place de stationnement n° 15 (niveau moins 2), un placard construit sans autorisation et en méconnaissance des statuts de la copropriété. À titre principal, elle demandait la destruction de l'ouvrage. Elle sollicitait en outre la condamnation de la défenderesse à une astreinte de 12 euros par jour, à compter du 17 juin 2013, date d'une sommation notariée l'invitant à recourir à l'arbitrage, jusqu'à la destruction effective, ainsi que la mise à la charge de la défenderesse de la totalité des dépens.

Régulièrement citée à l'audience du 16 octobre 2013, Mme Bueno ne comparut pas et fut déclarée défaillante.

Par sentence du 4 octobre 2017, le Tribunal de batlles (juge de première instance) fit droit « majoritairement » à la demande. Il condamna Mme Bueno à détruire le placard dans un délai de quinze jours à compter de la fermeté de la décision, à défaut de quoi la destruction serait ordonnée à un tiers à ses frais. Il écarta en revanche l'amende journalière statutaire, et mit à sa charge les dépens de l'instance.

Mme Bueno interjeta appel. Elle limitait expressément son recours aux dépens. Elle soutenait que l'estimation de la demande n'était pas substantielle. Selon elle, le coût de la destruction n'excédait pas, au pire, environ 1 500 euros, alors que l'amende réclamée aurait atteint 18 840 euros. Dans ces conditions, la mise des dépens à sa charge ne se justifiait pas. La Communauté répondait que l'appel tendait à retarder la procédure, que l'objet principal de sa demande était la destruction de l'ouvrage, et que l'amende n'avait qu'un caractère accessoire.

Question de droit

La question posée à la Sala Civil était, en substance, la suivante : une partie qui succombe sur une prétention accessoire, présentant une fonction coercitive ou punitive, mais obtient une condamnation principale qu'elle reconnaît fondée, peut-elle obtenir la réformation de la mise des dépens au motif que l'estimation de la demande n'a pas été substantielle ?

Cette question engage deux éléments. Le premier est la qualification de l'amende journalière au regard de la demande principale. Le second est l'appréciation du caractère « majoritaire » ou « substantiel » de l'estimation, au sens où l'entend la décision pour fonder l'imposition des dépens.

Solution et dispositif

La Sala

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de febrer del 2018

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit enregistrat en data setze d'octubre de dos mil tretze, la representació processal de la Comunitat de Propietaris de l'Aparcament A formulà demanda declarativa pel procediment ordinari contra la Sra. Bueno, argumentant que la defenent havia construït un armari d'obra en la plaça d'aparcament de la seva propietat situada al citat immoble en contra de les prescripcions dels estatuts de la Comunitat i sense cap autorització de la seva mandant, raó per la qual sol·licitava, a títol principal, la destrucció d'aquella construcció, condemnant, a més, a la defenent a satisfer l'import de 12 euros diaris des del 17 de juny del 2013, data del requeriment notarial per l'arbitratge, fins el dia que el dit armari fos destruït, tot això amb imposició a l'adversa de la totalitat de les costes judicials.

II.- Malgrat haver estat degudament i personalment citada a efectes d'escoltar la demanda, això és el 16 d'octubre de 2013 a les 09:00 hores, la Sra. Bueno no comparegué a l'audiència referida, motiu pel qual se la declarà rebel.

III.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 4 d'octubre del 2017 decidint que, estimant majoritàriament la demanda formulada per la Comunitat de Propietaris de l'Aparcament A d'Andorra la Vella contra la Sra. Bueno, ha de condemnar i condemna a la darrera a haver d'assumir al seu càrrec i d'immediat, això és en el termini màxim de quinze dies a comptar de la fermesa de la present resolució, la destrucció de l'armari per ella edificat en la seva plaça d'aparcament número 15 del nivell menys 2 de l'immoble que ens ocupa, amb l'advertiment que de no fer-ho dita obligació de fer serà ordenada a un tercer per aquest Tribunal Col·legiat i ella n'haurà d'assumir el seu cost, sense operar la multa diària estatutària segons s'ha raonat en el III.- Considerant i imposant a la defenent les costes processals causades de conformitat amb el que preveu la fonamentació jurídica de la present resolució.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Bueno i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació exclusivament pel que fa a les costes del procediment, que entén que no li han de ser imposades en no haver-se estimat substancialment la demanda formulada per l'adversa.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat en les presents actuacions que la Sra. Bueno va construir un armari en la plaça d'aparcament de la seva propietat, assenyalada amb el número 15 i situada a l'immoble A d'Andorra la Vella, sense autorització de la Comunitat de Propietaris del citat aparcament, raó per la qual la citada Comunitat va formular la demanda que dóna origen al present procediment sol·licitant que es condemnés a la Sra. Bueno a destruir el citat armari i disposant que, en el cas de no complir el mandat judicial, la destrucció seria ordenada per la Batllia a costes de la part adversa, condemnant-la igualment a abonar l'import de 12 euros diaris des del 17 de juny del 2013, data en què la defenent va ser requerida per tal que es sotmetés a un arbitratge a fi de resoldre el litigi existent entre les parts, fins que el dit armari fos destruït, demanda que va ser estimada per la Sentència objecte del present recurs pel que fa a la destrucció del citat armari, que ordenava portar a terme a càrrec de la defenent en el supòsit de que no es materialitzés en el termini de 15 dies, desestimant la petició de que s'imposés a la defenent una multa diària estatutària fins que portés a terme la dita destrucció i imposant a la Sra. Bueno la totalitat de les costes del procediment.

II.- Contra aquesta decisió s'alça la Sra. Bueno exclusivament pel que a les costes processals que li imposa aquesta resolució, al·legant que l'estimació de la demanda no ha estat substancial, ja que el cost de la destrucció de l'armari que pretenia l'agent, i que ha estat estimat, podia ascendir en el pitjor dels casos a uns 1.500 euros, mentre que la multa que la demandant reclamava que se li imposés, i que la Sentència desestima, hauria suposat un import de 18.840 euros, raó per la qual no procedia aquesta imposició.

La representació processal de la Comunitat de Propietaris de l'aparcament A contesta aquest recurs argumentant que amb ell la defenent no fa més que intentar dilatar el procediment, igual que va fer quan es va oposar a resoldre el litigi per la via arbitral i que la seva mandant el que pretenia principalment era la destrucció de l'armari construït per la defenent, sent l'aplicació de la multa únicament una pretensió complementària i accessòria de la principal, que era la destrucció de l'armari.

III.- Per tal de donar resposta als arguments de les parts litigants, cal posar de relleu que, com manifesta l'agent, la seva pretensió principal era que la defenent destruís l'armari que havia construït en contra de les disposicions dels Estatuts de la Comunitat, sent la multa que es requeria una mesura coercitiva o punitiva, de tal manera que la defenent sols l'hauria de pagar si no havia complert amb les seves obligacions una vegada requerida per tal de que ho fes. Per aquesta raó, considerem que si la Sra. Bueno hagués complert de manera immediata, com era la seva obligació, allò que se li reclamava una vegada va rebre el requeriment notarial per tal de portar a terme un arbitratge a fi de resoldre el litigi existent entre les parts, el dia 17 de juny del 2013, no hauria d'haver pagat cap multa. Per aquesta raó, considerem que la recurrent no es pot prevaldre de les conseqüències de l'incompliment d'una obligació, que en aquesta alçada accepta que havia d'assumir, per tal de lliurar-se del pagament de les costes del procediment.

D'altra banda, si l'import de la multa que l'agent volia que li fos imposada a la defenent era de 18.840 euros en la data en què es va dictar la Sentència objecte del present recurs, com aquesta defensa, i per tant superior al cost de destruir l'armari en qüestió, la raó de que la multa assolís aquest import sols es pot imputar a la Sra. Bueno, que va dilatar el compliment de les seves obligacions fins esperar que es dictés la corresponent Sentència, quan ella mateixa reconeix en el seu recurs que era ajustat a dret condemnar-la a destruir l'armari que va construir en la seva plaça d'aparcament sense la preceptiva autorització, destrucció que ja se li havia requerit notarialment.

Per aquesta raó, entenem que, com manifesta l'Hble. Tribunal de Batlles en la decisió de la Sentència objecte del present recurs, l'estimació de la demanda ha estat majoritària, ja que sols s'ha desestimat una petició accessòria que sols tenia una funció coercitiva, per tal de pressionar a la defenent a fi de que complís les seves obligacions, o punitiva per tal de compensar a l'agent per l'incompliment de la seva petició principal, raó per la qual era correcte imposar a la defenent les costes del procediment.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Bueno contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 4 d'octubre del 2017, que CONFIRMEM íntegrament, imposant a la recurrent les costes del present recurs.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.