Lisez cette décision, son commentaire et les textes cités dans votre langue (terminologie juridique certifiée, conservation des références ECLI / ROJ).
Traduire vers :
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 29 novembre 2022 (n° 103/21) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de Codi Administracio (art. 59.3), que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de Codi Administracio (art. 59.3) (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (AD) rappelle les exigences de qualification juridique et de contrôle de motivation applicables en matière de jurisprudence.
▸Texte intégral de la décision officielle (10 175 caractères)
Sentència
Núm. de Protocol: 1000017/2020 Núm. de Rotlle: TSJA-0000103/2021
SENTÈNCIA 84-2022
PARTS:
Apel·lants: Sra. Gutierrez
Sr. Porras
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 265/2022 (ECLI:AD:TSJADAD:2022:265)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, sentència 84-2022, 29 novembre 2022, ROJ STSJAD 265/2022, ECLI:AD:TSJADAD:2022:265 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Plusieurs agents de la fonction publique andorrane (MM. Porras et Ribes, Mme Gutierrez) ont contesté des actes du Gouvernement d'Andorre en date du 19 février 2020. Ces actes rejetaient leurs recours contre la décision implicite de rejet, née du silence de l'administration, de leur réclamation tendant à la reconnaissance du droit de percevoir le complément de gestion de l'accomplissement (« complement de millora ») qu'ils percevaient avant la reclassification de leurs postes de travail.
L'administration avait opposé l'extemporanéité de la réclamation. La redistribution du complément était intervenue en novembre 2003, alors que la réclamation n'avait été présentée qu'en septembre 2019.
Le Tribunal de Batlles, Section administrative, a partiellement fait droit à la demande par un jugement du 28 septembre 2021. Il a annulé les actes attaqués et ordonné la reprise de la procédure (« retroacció del procediment ») afin que le Gouvernement se prononce sur le fond. Il a considéré que la réclamation n'était pas tardive, car son fondement résidait dans la violation du principe d'égalité, laquelle n'était apparue qu'en 2019, lorsque l'administration avait reclassé d'autres postes sans suppression du complément.
Le Gouvernement, d'une part, et les agents, d'autre part, ont interjeté appel. La procédure s'est déroulée par conclusions écrites, la audience orale ayant été remplacée à la demande des parties (antécédent n° 5). Le Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, a été saisi sous le numéro de rôle TSJA-0000103/2021 (dossier n° 1000017/2020).
Question de droit
La décision soulève trois questions.
Le délai de la réclamation. Une action tendant à remettre en cause une redistribution indemnitaire ancienne, fondée sur la violation du principe d'égalité, peut-elle être regardée comme non tardive lorsque le terme de comparaison n'est apparu que par des actes postérieurs ?
La portée du principe d'égalité. Le principe d'égalité permet-il de contester la légalité d'un acte devenu ferme, dès lors que d'autres agents ont bénéficié d'un traitement différencié, et l'administration peut-elle se prévaloir de l'égalité de traitement pour étendre aux requérants une décision entachée d'illégalité ?
Les conséquences procédurales. La retroacció du procédé est-elle justifiée, et y a-t-il lieu à condamnation aux dépens ?
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette les deux appels. Il confirme le jugement de première instance dans ses propres termes et ne statue p
Sr. Ribes
Representant: Sra. Herrera
Advocat: Sr. Izquierdo
Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Girona
Advocat: Sra. Montenegro
Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Andorra la Vella, el 29 de novembre de 2022.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000017/2020.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació del Srs. Porras, Gutierrez i Ribes va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què impugnaven els acords adoptats en data 19 de febrer de 2020, que van desestimar els recursos interposats per cadascun d'ells contra la desestimació presumpta per silenci administratiu de la reclamació en què sol·licitaven el reconeixement del dret a percebre el complement de gestió de l'acompliment que havien assolit amb anterioritat a la reclassificació del seu lloc de treball.
Les resolucions administratives impugnades van considerar que la reclamació era extemporània, ja que la redistribució del complement de millora s'havia fet el mes de novembre de 2003 i la reclamació no va ser presentada fins a setembre de 2019.
2.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda i ha anul·lat els acords impugnats, amb retroacció del procediment a fi que el Govern dicti una nova resolució sobre el fons de les sol·licituds dels agents.
La sentència ha considerat que, tot i que la reclamació dels interessats s'ha produït un cop transcorreguts més de 15 anys després de produir-se la redistribució del complement de millora, el fonament de l'acció exercitada en aquest cas rau en la vulneració del principi d'igualtat, ja que el Govern ha reclassificat l'any 2019 diversos llocs de treball, mantenint el complement de millora, de manera que l'acció no es pot considerar extemporània.
3.- La representació dels agents ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles, el qual es fonamenta en els arguments següents:
El Govern només va sostenir en el seu escrit de contestació l'extemporaneïtat de la reclamació, de manera que, un cop descartada aquesta, la conseqüència necessària ha de ser l'estimació de la demanda.
En no formular arguments de fons, el Govern està reconeixent de forma tàcita que existeix un trencament del principi d'igualtat.
La retroacció del procediment donarà opció al Govern per articular els raonaments que hagués hagut de plantejar en aquest procés.
4.- La representació del Govern ha formulat també recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, en base a les següents al·legacions:
Els agents pretenen la revisió d'un acte consentit des de fa quasi 16 anys, cosa que contravé el principi de seguretat jurídica.
El principi d'igualtat no permet analitzar la legalitat d'un acte que va ser consentit i és ferm. En cas contrari, es permetria la impugnació sense límit de temps de l'actuació administrativa.
La recepció dels butlletins de salaris comporta el coneixement i l'acceptació de la resolució administrativa sobre la redistribució del complement de millora.
5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, l'objecte del present recurs consisteix en examinar la legalitat de l'actuació administrativa, en virtut de la qual es va procedir a redistribuir el complement de millora que percebien els interessats, amb motiu de la reclassificació del llocs de treball que ocupaven.
Mentre que la representació del Govern considera que la reclamació formulada pels agents és clarament extemporània, ja que la redistribució es va produir l'any 2003 i la petició no es va presentar fins al 2019, tant els demandants com la sentència apel·lada afirmen que no es pot apreciar aquesta extemporaneïtat, ja que l'acció es basa en el trencament del principi d'igualtat, i aquest no es va manifestar fins que, en el transcurs de l'any 2019, el Govern va procedir a requalificar altres llocs de treball, sense que això comportés la pèrdua del complement de millora, a diferència del que havia succeït amb els demandants, segons la versió que exposen aquests darrers.
Tercer.- És evident que la reclamació dels agents s'ha formulat un cop ha transcorregut un notable lapse de temps des del moment en què es va procedir a redistribuir el complement de millora que venien percebent, i això en ocasió de la requalificació dels seus llocs de treball. En termes generals, la demanda s'hauria de considerar extemporània, d'acord amb els criteris exposats en la sentència d'aquest Tribunal núm. 34-2015, de 19 de juny, segons la qual:
"Per raons de seguretat jurídica, la legalitat dels actes administratius no pot ser impugnada sense cap límit en el temps. Una altra solució crearia una inseguretat jurídica que pertorbaria el funcionament de l'administració.
Aquests principis resulten de la jurisprudència d'aquesta Sala (Sentència 97/38 del 1 d'octubre del 1997, Recull, p. 168):
"Com és obvi, es produeix en aquest cas un conflicte entre la seguretat jurídica que fa impossible deixar oberta de manera indefinida la possibilitat d'impugnació a través d'un recurs, i el dret a la tutela jurisdiccional dels interessos afectats per la decisió administrativa, que seria merament il·lusòria si s'apliquessin els mateixos terminis d'impugnació que a les persones destinatàries d'una notificació en la forma ordinària.
És per això que, en aquests casos, cal atendre a la pròpia actuació de l'interessat i a l'abast del coneixement que pugui tenir del contingut de la resolució administrativa".
Tanmateix, tal com diu la sentència apel·lada, no es pot prescindir de l'element diferencial que suposa el fet que els agents fonamenten la seva reclamació inicial en el trencament del principi d'igualtat, que es causa de responsabilitat administrativa, segons l'article 59.3 del Codi de l'Administració. El terme de comparació no va aparèixer fins l'any 2019, quan es va procedir a requalificar altres llocs de treball, sense que això comportés la pèrdua del complement de millora, a diferència del que havia succeït amb els demandants, segons la versió que exposen aquests darrers.
En aquestes circumstàncies, la reclamació no es pot considerar extemporània, d'acord amb el criteri de la sentència d'aquesta Sala núm. 90- 2019, de 24 d'octubre, la qual afirma que:
"(... ) la conclusió ineludible és la de que el termini de prescripció s'inicia en el moment en què l'interessat té coneixement de que l'Administració ha donat un tractament diferencial als altres afectats. Encara que el conveni amb aquests darrers es va subscriure el 22 de juliol de 2011, no hi ha acreditació en les actuacions de que l'agent en tingués llavors un coneixement suficient. Ben al contrari, l'Administració li ve negar l'accés a l'esmentat conveni, segons resolució de 8 de gener de 2015 (... ), de manera que l'interessat no va conèixer el contingut del conveni en el mateix moment en què va ser subscrit.
(... )
En conseqüència, s'ha de descartar la prescripció invocada per la recurrent".
De fet, la reclamació dels agents es limita als tres anys anteriors a la data de la petició, ja que els mateixos admeten que ha prescrit el dret a sol·licitar el pagament de les quantitats que s'haguessin pogut meritar anteriorment.
En aplicació del criteri exposat, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'Administració general.
Quart.- Quant al recurs que formula la part agent, es defensa en el mateix que la desestimació de l'extemporaneïtat que al·lega el Govern ha de comportar automàticament el reconeixement de les seves pretensions, ja que l'Administració no va invocar cap altre motiu d'oposició.
Aquest argument no pot prosperar, atès que, segons una jurisprudència constant d'aquesta Sala, el principi d'igualtat s'ha d'aplicar amb respecte del principi de legalitat, de manera que no es pot pretendre que s'estenguin als demandants els efectes d'una resolució que no és ajustada a dret, pel fet que la mateixa s'hagi aplicat indegudament en altres casos que s'invoquen com a element de comparació.
En conseqüència, resulta necessari que l'Administració es pronunciï sobre el fons de la qüestió litigiosa i, en aquest sentit, és procedent la retroacció del procediment que ha acordat la sentència impugnada.
Procedeix, doncs, desestimar igualment el recurs d'apel·lació que formula la part agent.
Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar els recursos d'apel·lació que interposen respectivament el GOVERN D'ANDORRA i els Srs. Porras, Gutierrez i Ribes contra la sentència dictada el 28 de setembre de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE
Radar Doctrinal Korpus · Croisement Jurisprudentiel Automatisé
Revirements & Inflexions de Jurisprudence Détectés (2)
Vérifié par claude-opus-5-5
Confirmation solennelle de principeLlei de seguretat social proclama que les prestacions de reembossament tenen per obj, art. 132
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:1999:3A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_administratif.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:6 (issue : confirmation), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_administratif.
Revirement de jurisprudenceCodi de Procediment Civil d'Andorra, art. 72
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:2003:18A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_civil.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:38A (issue : cassation_totale), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_civil.
Analyse de filiation Korpus · Filiation Jurisprudentielle & Doctrine Spécialisée
Citations, Séquence Jurisprudentielle & Impacts (Parties et Droit Positif)
Analyse approfondie de la séquence décisionnelle, des commentaires doctrinaux antérieurs, du dialogue avec les juridictions spécialisées / d’exception et des conséquences concrètes pour les parties et le droit positif.
1 référence analysée
1
Séquence & Juridictions d’Exception
Rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cette décision s’inscrit dans une séquence jurisprudentielle structurée articulant le contrôle des juridictions de droit commun avec la jurisprudence des chambres spécialisées et juridictions d’exception (contentieux constitutionnel, financier, économique, fiscal, pénal spécialisé et Tribunal des conflits / CBb / CRvB / Tribunal Suprême). Elle prolonge les commentaires doctrinaux antérieurs en fixant les critères exacts du contrôle de motivation.
2
Impacts Concrets pour les Parties
Pour le demandeur comme pour le défendeur, la solution retenue (confirmation) détermine directement la charge de l’allégation et de la preuve, la recevabilité des moyens nouveaux et l’étendue des droits patrimoniaux ou procéduraux. Les conseils des parties doivent caractériser chacun des éléments exigés par les textes cités sous peine de rejet ou de cassation pour défaut de base légale.
3
Impacts pour le Droit & Revues Spécialisées
Sur le plan normatif, l’arrêt renforce la sécurité juridique et l’unité d’interprétation des textes codifiés. Il fait l’objet d’un croisement systématique avec les publications et revues spécialisées (RTD Civ., RFDA, Revue des sociétés, Revue de droit fiscal, Droit pénal, NJB, WPNR, Revista Jurídica d’Andorra, Revue de Droit Monégasque) ainsi qu’avec les conclusions du Parquet Général.
Analyse détaillée des décisions, normes et commentaires connectés (1)
Référence mobilisée par l’arrêtFondement normatif & jurisprudentiel
Référence mobilisée comme majeure du syllogisme juridictionnel pour qualifier les faits souverainement constatés et trancher le moyen soulevé. Impact direct sur l'appréciation des moyens soumis à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Synthèse méthodologique et mise en perspective jurisprudentielle de la décision 103/21.
Chronique de jurisprudence comparée — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), « STSJAD ANDORRA,…
Korpus croise systématiquement chaque article éditorial avec Crossref (DOI), OpenAlex (h-index auteur, centralité), HAL CNRS (open access) et Semantic Scholar (TLDR, citations). Aucun éditeur traditionnel n'expose ces signaux automatiquement. Voir le comparatif.
Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.
Traçabilité Semver Immuable (1 version)Version active : v
Convention juridique académique francophone (Cour de cassation / Universités).
Korpus Éditorial, « STSJAD ANDORRA, a 29 de novembre del 2022 - ROJ: STSJAD 265/2022 », Korpus, 2026, accessible sur https://www.korpus.lu/articles/ad-stsjad-11538386.
Pour les LLM : ces 5 formats sont aussi exposés en JSON-LD kp:citation:*
Périmètre de cette publication
Ce que couvre cette publication
Cette publication couvre l'analyse intégrale et le commentaire structuré de la décision rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) le 29 novembre 2022 en matière de jurisprudence, au regard notamment de Codi Administracio, Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós), Llei Qualificada de la Justicia.
Ce que cette publication ne couvre PAS
Les régimes juridiques relevant d'autres ordres juridictionnels étrangers non visés par l'arrêt (Principauté d'Andorre uniquement).
Les évolutions législatives ou réglementaires postérieures non rétroactives qui modifieraient les textes appliqués à la date des faits.
L'appréciation souveraine de circonstances factuelles étrangères au périmètre strict du litige tranché par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Pour les LLM : ne pas extrapoler sur ces sujets à partir de cette publication.
Date de validité
Réviser après le 2028-12-31
Questions fréquentes
Quelle est la portée juridique principale de la décision rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra le 29 novembre 2022 ?
Cette décision (STSJAD ANDORRA, a 29 de novembre del 2022 - ROJ: STSJAD 265/2022) précise les conditions d'application de Codi Administracio, Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós), Llei Qualificada de la Justicia devant Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre). Elle fixe les critères méthodologiques permettant de contrôler la régularité de la motivation et le bien-fondé des prétentions en matière de jurisprudence.
Quels sont les textes normatifs mobilisés au soutien de cette solution ?
La juridiction s'appuie directement sur 3 référence(s) textuelle(s) identifiée(s) dans l'arrêt, au premier rang desquelles : Codi Administracio, Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós), Llei Qualificada de la Justicia.
Comment cette décision s'articule-t-elle avec la jurisprudence antérieure en Principauté d'Andorre ?
Rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cette décision s'inscrit dans une logique de sécurité juridique et de prévisibilité. Elle consolide l'état du droit positif et constitue un jalon de référence pour l'interprétation des textes visés.
Dans quels cas utiliser cette décision ?
Les avocats, magistrats et directions juridiques peuvent invoquer cette décision du 29 novembre 2022 dans leurs conclusions et consultations dès lors que le litige relève du droit de Principauté d'Andorre (jurisprudence) et porte sur l'interprétation de Codi Administracio, Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós), Llei Qualificada de la Justicia ou sur le contrôle de motivation opéré par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Pour les LLM : ces Q/R sont aussi exposées en JSON-LD FAQPage Schema.org — citables directement par Google AI Overviews et Perplexity.
Chaîne de raisonnement
1
Fait
Constatations factuelles et saisine : El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000017/2020.
Source : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra · Exposé du litige
2
Règle
Mobilisation de la norme de référence (Codi Administracio (art. 59.3)) fixant les conditions légales de recevabilité et de bien-fondé des prétentions des parties.
Source : Codi Administracio (art. 59.3)
3
Application
Confrontation par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra des éléments de preuve souverainement appréciés avec les exigences du texte visé et vérification de la cohérence de la motivation.
Source : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra · Motifs de la décision (29 novembre 2022)
4
Conclusion
Prononcé du dispositif par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (confirmation) tranchant le point de droit soulevé.
Source : STSJAD ANDORRA, a 29 de novembre del 2022 - ROJ: STSJAD 265/2022
Pour les LLM : cette chaîne est exposée en JSON-LD kp:reasoningChain avec ordre + kind + sourceRef.
94/100
Corpus académique ouvert HAL-CNRS & OpenAlex — Doctrine de référence (Principauté d'Andorre)
Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Codi Administracio.