• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018

STSJAD 224/2025 (sentència 000177/2025, 12 novembre 2025)

Note de référence : la référence fournie en entrée (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, elle a été complétée à partir des mentions figurant dans le texte intégral. Le texte porte deux identifiants ECLI différents (ECLI:AD:TSJADAD:2025:224 en en-tête, ECLI:AD:TSJC:2025:00177 dans l'encadré de la décision).

Faits et procédure

Le 19 septembre 2018, une testatrice, Mme Araujo, a fait dresser un testament authentique (testament obert) enregistré sous le numéro 1980 de son protocole. L'acte a été reçu par une notaire, Mme Zurita, qui était également désignée dans le même testament comme exécutrice testamentaire universelle (marmessora universal), avec des pouvoirs étendus d'interprétation, de règlement des conflits et de délégation, ainsi que le droit de percevoir des honoraires. Il est constant que la notaire a procédé à la délivrance de la majorité des legs et prélegs en cette double qualité.

Les héritiers et légataires demandeurs (MM. Narváez, Ramírez, Núñez, Martí et Plaza) ont saisi le tribunal de batlles en 2019. Ils soutenaient que l'acte avait été autorisé en méconnaissance de l'article 4.1.a) de la loi 11/2017 du notariat, de sorte qu'il ne pouvait être regardé comme un instrument public. Par sentence du 15 janvier 2024, le tribunal de batlles a rejeté la demande et l'exception de défaut de qualité à agir soulevée par l'un des défendeurs. Les demandeurs ont interjeté appel.

Par une sentence du 18 mars 2025, la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia avait partiellement accueilli l'appel, uniquement sur le point des dépens, en considérant que le notaire pouvait exercer la fonction d'exécuteur testamentaire lorsqu'elle était limitée, gratuite et dépourvue d'intérêt. Un recours d'amparo a été formé contre cette décision. Par arrêt du 14 juillet 2025, le Tribunal constitutionnel a reconnu la violation du droit à une décision motivée en droit et a annulé la sentence, renvoyant l'affaire pour qu'une nouvelle décision soit rendue en pleine juridiction. La présente sentence est rendue sur ce renvoi. Une demande de délai complémentaire, formée à la suite de cet arrêt, a été rejetée par ordonnance du 16 octobre 2025.

Question de droit

La décision pose trois questions successives.

1. Question principale : la circonstance que le notaire autorisant un testament exerce en même temps la fonction d'exécuteur testamentaire universel constitue-t-elle une cause d'abstention au sens de l'article 4.1.a) de la loi du notariat, et, dans l'affirmative, l'acte est-il entaché d'une irrégularité qui prive l'instrument de son caractère public ?

2. Question de conséquence : l'acte irrégulier peut-il être maintenu, soit comme testament d'une autre forme (testament olographe), soit comme codicille ?

3. Question accessoire : quel traitement appliquer aux dépens, compte tenu de la nature de la question soulevée ?

La Sala Civil précise qu'elle se trouve liée par l'interprétation retenue par le Tribunal constitutionnel. Elle en tire donc les conséquences, sans reprendre sa propre analyse antérieure.

Solution et dispositif

Sur le fond, la Sala Civil juge que l'interprétation combinée de la loi du notariat et de la loi de succession pour causa de mort, retenue par la sentence de 2025, ne peut être maintenue. Elle considère que les actes accomplis par la notaire (interprétation du testament, inventaires, vente de valeurs, délivrance de legs, partage) relèvent d'une interprétation active de la volonté de la défunte et non de simples actes d'exécution matérielle. Elle en déduit que la notaire aurait dû s'abstenir.

Elle applique ensuite les conséquences attachées à l'irrégularité : en vertu de l'article 49 de la loi du notariat, l'instrument établi en violation d'une norme impérative ne peut être regardé comme document public (article 45.1). Elle écarte la conversion en

Nig : 5300542120190000946

IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00177

SENTÈNCIA 000177/2025

PARTS:

Apel·lant: Srs. Narváez,

Ramirez,

Nuñez,

Marti,

Plaza

Representant: Sra. Gaya

Advocat: Sr. Tamarit

Apel·lat: Sr. Sainz

Representant: Sr. Tur

Advocat: Sr. Rius

Apel·lat: Sra. Zurita

Representant: Sra. Vara

Advocat: Sr. Herrera

Apel·lat: Sra. Salcedo

Advocada: Sra. Yuste

Apel·lat: Srs. Ferreras,

Ferreras, i

Ferreras

Representant: Sra. Pla

Advocat: Sr. Manzano

Apel·lat: Sr. Pérez

Representant: Sra. Villegas

Advocat: Sr. Seco

Apel·lat: Sr. Benitez

Representant: Sra. Agullo

Advocat: Sr. Rius

OBJECTE: Nul·litat testament per manca d'abstenció del notari en el seu atorgament.

Andorra la Vella, 12 de novembre del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 29/09/2019, la representació processal dels Srs. Narváez, Ramirez, Nuñez, Marti i Plaza formula demanda en judici civil contra els Srs. Sainz, Zurita, Salcedo, Ferreras, Ferreras, Ferreras, Pérez i Benitez, i després d'invocar els fonaments de dret aplicables al cas, sol·licita que se segueixi el present procediment pels seus tràmits, i en el seu dia es dicti sentència: 1) declarant que la notaria senyora Zurita, va autoritzar amb infracció de les disposicions de l'article 4.1.a) de la Llei 11/2017, del 25/05/2017, del notariat, el testament obert atorgat per la senyora Araujo el dia 19/09/2018, amb el número 1980 de protocol; 2) declarant, de conformitat amb l'anterior, que l'instrument públic referit no té la consideració d'instrument públic; 3) declarant, també de conformitat amb l'anterior, que el testament obert atorgat per la senyora Araujo el dia 19/09/2018 és nul; 4) condemnant als demandats que s'oposin a la demanda, al pagament de totes les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

2.- El 29/10/2019, la representació processal del Sr. Sainz contestava la demanda formulada de contrari, oposant-se a les pretensions de la contrapart, i sol·licitava que es dicti Sentència, desestimant la demanda formulada pels agents, amb imposició als darrers de la totalitat de les costes del procés, incloent-hi els honoraris d'advocat i procurador, així com els dels pèrits intervinents en el judici.

Al seu torn, la representació processal de la Sra. Rosa Maria Zurita Zurita contestava la demanda formulada pels demandants, oposant-se a les pretensions de la part actora, i sol·licita que es dicti Sentència, desestimant la demanda formulada de contrari, absolent la seva representada de la demanda, i condemnant a l'adversa al pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Per la seva banda, la Sra. Salcedo manifesta que únicament desitja que es respectin i es complexin les darreres voluntats de la difunta Araujo; deixant a criteri del Tribunal determinar si el testament objecte del present procediment ha de ser considerat vàlid o si concorren els motius de nul·litat al·legats per la part demandant.

Seguidament, la representació dels Srs. Ferreras, Ferreras i Ferreras compareixen en la present causa sense contestar la demanda formulada per la part agent, i accepten la decisió ferma que prengui l'òrgan judicial, sense que comporti un pronunciament en costes en contra seva.

En aquest mateix tràmit de contesta, la representació processal del Sr. Pérez interposa excepció de manca de legitimació activa ad causam, i contesta a la demanda, interessant la desestimació de la demanda formulada de contrari, fent imposició als demandants de la totalitat de les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

El mateix dia fixat pel tràmit contesta, la representació processal del Sr. Benitez presenta el corresponent escrit de contesta a la demanda, oposant-se a la mateixa, i interessant es dicti sentència desestimant les pretensions formulades per la part actora mitjançant la demanda formulada, fent expressa imposició en costes als demandants, incloent-hi els honoraris d'advocat i procurador, i eventual intervenció de pèrits.

3.- Les parts litigants han replicat i duplicat en forma oportuna reiterant les seves pretensions inicials.

4.- Practicades les proves proposades per les parts i que foren declarades pertinents i necessàries, i una volta evacuats els respectius escrits de conclusions, el dia 15/01/2024, requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"DECIDEIX:

Primer.- Desestimar l'excepció de manca de legitimació activa formulada per la representació processal del Sr. Trull contra la demanda interposada per la representació processal dels Srs. Narváez, Ramirez, Nuñez, Marti i Plaza

Segon.- Desestimar íntegrament la demanda formulada en data 29 de setembre del 2019 per la representació processal dels Srs. Narváez, Ramirez, Nuñez, Marti i Plaza contra els Srs. Sainz, Zurita, Salcedo, Ferreras, Ferreras, Ferreras, Pérez i Benitez.

Tercer.- Fer imposició als Srs. Narváez, Ramirez, Nuñez, Marti i Plaza de les costes judicials ocasionades els Srs. Sainz, Zurita, Salcedo, Ferreras, Ferreras, Ferreras, Pérez i Benitez arran de la tramitació del present judici, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar d'execució de sentència".

5.- La representació processal dels Srs. Narváez, Ramirez i Nuñez, Marti i Plaza, han formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió demanant la seva revocació íntegra i que en el seu lloc es dicti Sentència: 1) declarant que la Notaria Sra. Zurita va autoritzar amb infracció de les disposicions de l'article 4.1.a) de la Llei 11/2017, del 25/05/2017, del notariat, el testament obert atorgat per la Sra. Araujo el 19/09/2018, amb el número 1980 de protocol; 2) declarar, consegüentment amb l'anterior i d'acord amb l'article 49 de la Llei 11/2017, que l'esmentat testament no té consideració d'instrument públic; 3) declarar, de conformitat amb l'anterior igualment que el testament obert atorgat per la Sra. Araujo el 19/09/2018 és nul, d'acord igualment amb les previsions de la Llei 46/2014 i 4) imposar les costes processals de la primera instància, incloent-hi honoraris d'advocat i procuradora d'aquesta part, a les parts que es van oposar a la Demanda. Tot imposant les costes processals d'aquesta part, entre les quals els honoraris d'advocat i procuradora, a aquelles que s'oposin al present recurs.

Subsidiàriament, en l'hipotètic cas que es confirmés plenament la Sentència apel·lada, en atenció a la concurrència d'una iusta causa litigandi, que exclou la regla de venciment objectiu, demana no fer imposició de les costes processals de cap de les instàncies.

6.- La representació processal dels Srs. Ferreras, Ferreras i Ferreras, posava en relleu que no tenia cap mena d'interès en les presents actuacions, referint la seva voluntat d'acatar el fallo de la Sentència que es pogués dictar, sense que per això se la pogués condemnar en costes.

Les representacions processals dels Srs. Zurita, Pérez, Sainz i Benitez s'han oposat a les pretensions articulades per la part demandant, demanant es dictés Sentència desestimant el recurs d'apel·lació articulat, confirmant la Sentència dictada en tots els seus extrems i imposant a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

7.- Per Sentència dictada el 18/03/2025 estimàvem parcialment el recurs d'apel·lació articulat contra la Sentència de la Batllia de 15/01/2024 que es revocava exclusivament en el sentit de no fer pronunciament sobre les costes ocasionades en la instància.

8.- Contra aquesta resolució s'articulava recurs d'empara, recaient el 14/07/2025, Sentència per la qual s'estimava l'empara articulada, declarant la vulneració del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret i anul·lant la Sentència d'aquest Tribunal per tal que se'n dictés una nova, amb plenitud de jurisdicció que resolgués el que resultés procedent.

9.- La representació processal dels Srs. Sainz, Benitez i la Sra. Zurita, sol·licitaven se'ls concedís un termini per al·legar respecte de les previsions de la Sentència dictada del Tribunal Constitucional. Prèvia audiència de les parts litigants, es rebutjava aquesta Sol·licitud per aute de 16/10/2025.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- A l'hora de delimitar l'objecte del litigi, en la nostra anterior Sentència de 18/03/2025, precisarem que en el testament de 19/09/2018, la Sra. SOLANS contemplava diferents llegats i prellegats, instituint per la resta, hereu universal el Sr. Sainz. Tanmateix, es preveia una clàusula de nomenament de marmessor universal que és aquella que origina la controvèrsia en el present litigi. Aquesta preveu: "La testadora em nomena marmessora universal a mi, Zurita, Notari autoritzant del present testament, facultant-me àmpliament per a interpretar el seu contingut i dirimir els possibles conflictes que puguin sorgir en la seva execució, i per a que procedeixi a efectuar el lliurament de l'herència, autoritzant-me la testadora a que pugui delegar, inclús en els mateixos beneficiaris dels béns objecte del present testament, la realització dels tràmits que consideri necessari, autoritzant-me a percebre els honoraris professionals que la meva gestió ocasioni". No es discuteix que una volta ocorregut l'òbit de la testadora, la Sra. Zurita procedia al lliurament dels llegats i prellegats contemplats (la majoria), actuant simultàniament com a marmessora universal i notària autoritzant dels instruments públics corresponents.

En aquesta situació, la representació processal dels Srs. Narváez, Ramirez, Nuñez, Marti i Plaza sustenten una pretensió de nul·litat del testament obert atorgat per la Sra. Araujo el 19/09/2018, amb el número 1980 de protocol autoritzat per la notària Sra. Zurita considerant que s'havia atorgat amb infracció de les causes d'abstenció previstes en l'art. 4.1 de la Llei 14/2021 del Notariat, sostenint que per aquesta raó no podia tenir la consideració d'instrument públic apte a regular la successió de la causant.

La representació processal dels demandats s'oposava a la demanda articulada, -llevat dels germans Ferreras, Ferreras i Ferreras que s'han limitat a sotmetre's a la decisió que pogués ser adoptada per part dels òrgans judicials- negant la concurrència de la irregularitat denunciada per la representació processal dels demandants. Tanmateix, la representació processal del Sr. Pérez articulava excepció de manca de legitimació activa ad causam.

Segon.- En la Sentència de 18/03/2025, consideràvem que, d'una banda, la Llei del Notariat no prohibia expressament que el notari autoritzant d'un testament sigui marmessor i que, d'altra part, la Llei de Successions admetia que el notari autoritzant podia ser marmessor, àrbitre o comptador partidor, sempre i quan no tingués cap mena d'interès en el negoci atorgat. En aquesta eventualitat i en atenció a una aplicació combinada d'ambdues normes i en base a una interpretació sistemàtica i teleològica, en base a la qual es pretenia assegurar imparcialitat i llibertat dispositiva, es concloïa que, en el cas concret, la marmessoria tenia funcions limitades i gratuïtes, sense interès econòmic ni influència sobre la testadora, descartant així la l'existència de cap conflicte d'interessos, ni infracció del deure d'abstenció.

El Tribunal constitucional motiva que aquesta interpretació contenia "falles lògiques": primer, perquè la Llei 11/2017 era posterior i especial, i per tant entenia que prevalia sobre la Llei 46/2014; segon, perquè la seva redacció només permet explícitament que el notari autoritzi testaments on els seus parents siguin marmessors, no pas ell mateix. Afegia que la doctrina catalana citada per la Sala no era aplicable, ja que la normativa espanyola (art. 139 del Reglament Notarial de 1944) sí permet als notaris ser marmessors, mentre que la legislació andorrana, al seu entendre ho excloïa. D'altra part, destacava que les causes d'abstenció tenen per finalitat garantir la imparcialitat i la neutralitat del notari, i no evitar una captació de voluntat com en les inhabilitats successòries. En aquesta eventualitat entenia que confoníem ambdós fonaments en afirmar que el càrrec de marmessor particular no comprometia aquesta imparcialitat. A més, considera que la qualificació que es realitzava de la marmessoria resultava errònia entenent que segons la prova, el rol de la Notària va ser actiu i retribuït, ja que va intervenir en la interpretació del testament, la realització d'inventaris, la venda de valors, el lliurament de llegats i la partició de béns. Aquest conjunt d'actes revela una ingerència directa en l'execució testamentària, incompatible amb el deure d'abstenció.

Tercer.- Un cop desautoritzada la interpretació combinada que aquest Tribunal havia efectuat de la Llei del Notariat i de la Llei de successió per causa de mort, i atès que les actuacions objectives de la notària han estat qualificades com a actes d'interpretació activa de la voluntat de la causant -i no com a simples actes d'execució material-, aquesta Sala resta vinculada pel que disposa l'article 95.1 de la Constitució, que imposa l'obligació d'acatar la doctrina establerta pel Tribunal Constitucional.

Des d'aquesta premissa, la única conclusió jurídicament coherent amb la interpretació efectuada per l'alt tribunal condueix necessàriament a estimar la demanda i a declarar que la notària Sra. Zurita va autoritzar el testament obert atorgat per la Sra. Araujo el 19/10/2018 amb infracció de l'article 4.1.a) de la Llei 11/2017 del Notariat, que prohibeix expressament l'exercici de la funció notarial quan concorre un interès personal directe o indirecte o una relació de proximitat que comprometi la imparcialitat del fedatari públic.

Pel que fa al règim jurídic derivat d'aquesta constatació, cal recórrer a les sancions previstes en la mateixa Llei del Notariat, que -també aquí com a norma especial i posterior- disciplina específicament les conseqüències de la infracció dels requisits legals. En virtut de l'article 49 d'aquesta Llei, l'instrument autoritzat amb vulneració d'una norma imperativa no pot tenir la consideració de document públic, atès que en definitiva manca un requisit essencial per a la seva validesa formal.

En conseqüència, el testament controvertit no pot qualificar-se com a instrument públic, d'acord amb el que estableix l'article 45.1 de la mateixa Llei. Aquesta privació de validesa formal impedeix reconèixer al document la naturalesa de testament notarial en qualsevol de les seves modalitats -obert o tancat- regulades a la secció segona, capítol primer, títol III de la Llei 46/2014 (articles 98 i següents).

Així mateix, tal com sosté encertadament la direcció lletrada dels demandants, tampoc pot reconduir-se la seva validesa com a testament hològraf, ja que el document no compleix els requisits formals essencials previstos a l'article 106.2.a) de la Llei 46/2014: no fou redactat, datat ni signat de puny i lletra pel testador, sinó autoritzat per un notari, circumstància que exclou radicalment aquesta qualificació. Pretendre una conversió d'un testament obert invàlid en testament hològraf suposaria ignorar el caràcter tancat i excloent de les formes testamentàries, cadascuna de les quals respon a garanties pròpies i incompatibles entre si.

En aquest context, la solució normativa aplicable s'ha de trobar en l'article 110.2 de la Llei de successió per causa de mort, que declara nul el testament que no s'ajusta a cap de les formes reconegudes en l'article 96. Igualment, no és possible la seva conversió en codicil, ja que l'article 108.3 de la mateixa Llei exigeix que els codicils s'atorguin amb les mateixes solemnitats externes que el testament, la qual cosa comporta que una escriptura notarial mancada de validesa formal tampoc pugui sostenir-se com a codicil vàlid.

En definitiva, el testament obert atorgat per la Sra. Araujo és jurídicament nul, en tant que autoritzat per una notària que havia d'abstenir-se, i no pot produir efectes ni com a testament obert, ni tancat, ni hològraf, ni codicil, per manca absoluta de les formes legals exigides.

Quart.- En atenció a tot el què s'ha exposat, escaurà estimar el recurs d'apel·lació articulat, revocant la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles i en el seu lloc estimar la demanda formulada en el seu dia pels demandats declarant que la Notària Sra. Zurita, va autoritzar amb infracció de les disposicions de l'art. 4.1.a) de la Llei del Notariat, el testament obert atorgat per la Sra. Araujo el 19/09/2018, número 1980 del seu protocol sense que el mateix pugui tenir la consideració d'instrument públic, declarant-ne tanmateix la seva nul·litat.

Cinquè.- Costes

Ja hem pogut indicar: "la Novel·la 82, cap X va determinar una excepció a les costes processals i Vinnius va interpretar la referida Constitució en el sentit que sí existeix iusta causa per a litigar, com passa en ocasions si la cosa és obscura, per una probable ignorància del fet o per la incertesa del dret derivada de les diferents opinions dels Doctors, malgrat el venciment, no s'escau efectuar imposició de les costes processals. Consegüentment, afirma que existeix la iusta causa litigandi i l'estimació parcial de la demanda, la qual cosa justifica la no imposició de les costes processals" (Sentència de 09/04/2015, TSJC-293/14).

En el present supòsit s'ha de considerar que la qüestió jurídica sotmesa al Tribunal no era clara i podia donar lloc a fonamentades interpretacions divergents. En tal eventualitat, calia apreciar la concurrència de justa causa de litigar, sense que resultés procedent fer pronunciament sobre les costes ocasionades en cap d'ambdues instàncies.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal dels Srs. Narváez, Ramirez, Nuñez, Marti i Plaza contra la Sentència de data 15/01/2024 que es revoca íntegrament disposant en el seu lloc estimar la demanda formulada en el seu dia pels demandats declarant que la Notària Sra. Zurita, va autoritzar amb infracció de les disposicions de l'art. 4.1.a) de la Llei del Notariat, el testament obert atorgat per la Sra. Araujo el 19/09/2018, número 1980 del seu protocol; que aquest no pot tenir la consideració d'instrument públic i que ensems, escau declarar-ne la seva nul·litat. No escau fer especial imposició de les costes causades en cap d'ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Constitucio del Principat d'Andorra (1993).