Aute
Aute 31-09
Rotlle núm.20/09
Causa núm. TC-078-2/08
Ponent M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell
A U T E
Magistrats M.I. Srs.
Josep Maria Pijuan Canadell
Marie Conte
Yves Picod
Andorra la Vella, a quinze de juliol de l'any dos mil nou.
RESULTANT:
Que per aute de data 18 de maig del 2009 el Tribunal de Corts acordà no donar lloc a la llibertat provisional sol·licitada per la Defensa de l'acusat Bermudez, per escrit presentat en data 13 de maig del 2009, i confirmar la presó provisional acordada per aute de data 25 d'agost del 2009, prorrogada per aute de data 22 d'abril del 2009.
RESULTANT: Que contra l'esmentat aute de data 18 de maig del 2009, la Defensa de l'acusat Bermudez interposà recurs d'apel·lació demanant la revocació de dit aute i que el Tribunal concedís la llibertat provisional de l'acusat Bermudez.
RESULTANT: Que, un cop admès a tràmit el recurs d'apel·lació, se'n donà trasllat al Ministeri Fiscal que informà en el sentit d'interessar la confirmació de l'aute recorregut per ésser ajustat a dret, sense perjudici que la resolució objecte d'apel·lació sigui notificada personalment a l'acusat Bermudez.
CONSIDERANT:
Que el recurs es fonamenta en un sol motiu quin es la falta de notificació personal a l'acusat Bermudez de l'aute dictat pel Tribunal de Corts de data 18 de maig del 2009 pel que se li denegava la sol·licitud de llibertat provisional, considerant la part apel·lant que aquesta falta de notificació determina la il·legalitat de la privació de llibertat per la qual cosa demana que aquest Tribunal estimi el recurs i acordi la llibertat provisional de l'esmentat acusat.
És qüestió no discutida que l'aute del Tribunal de Corts de data 18 de maig del 2009 no fou notificat personalment a l'acusat Bermudez malgrat trobar-se aquest a disposició del Tribunal en el Centre penitenciari. També es qüestió no discutida que l'esmentat aute fou notificat, en la forma i el temps oportuns, a la Defensa de l'acusat Bermudez qui va interposar recurs d'apel·lació contra dit aute.
El nostre ordenament no conté mandat exprés de que els autes de presó provisional, o aquells en que se'n acordi la pròrroga, s'hagin de notificar personalment a l'interessat doncs la previsió general és la de l'article 185 del Codi de Procediment penal que estableix que "els autes i les providències judicials han de ser notificats dins el termini de 15 dies a comptar de la data en què han estat dictats, o abans, si el batlle o el tribunal així ho ordenen". El següent article 186 disposa la forma en què s'ha de fer la notificació i l'article 187 preveu que en el cas de què no es trobi la persona objecte de la notificació, s'ha de lliurar la còpia de la resolució a qualsevol persona major d'edat de la casa, començant per la més caracteritzada i en defecte d'aquesta la resolució es notifica mitjançant edicte.
L'article 104 del Codi de Procediment penal disposa que contra la resolució del batlle que acorda o denega la presó o la llibertat provisional, pot interposar-se recurs d'apel·lació en la forma prevista a l'article 194 del present Codi, i en el segon paràgraf afegeix que "El batlle ha d'advertir el processat i el responsable civil del dret que els atorga el present article". Aquest segon paràgraf sembla donar peu a pensar que la notificació de l'aute que acorda o denega la presó o la llibertat provisional s'ha de notificar personalment a l'interessat, doncs altrament aquesta obligació imposada al Batlle, i per extensió al tribunal que dicta la resolució, no tindria cap sentit. Conclusió és que l'aute en que s'acorda o denega la presó o la llibertat provisional s'ha de notificar a la persona interessada, salvat els casos d'impossibilitat previstos en l'article 186 darrer paràgraf i 187 del Codi de Procediment penal.
En el present cas, és obvi que no hi havia cap impossibilitat per notificar personalment l'aute de data 18 de maig del 2009 a l'acusat Bermudez ja que aquesta romania a disposició del Tribunal en el Centre penitenciari.
CONSIDERANT: Que la qüestió a resoldre és quina conseqüència ha de tenir la manca de notificació personal a l'acusat Bermudez de l'aute de 18 de maig del 2009. La part apel·lant considera que la falta de notificació determina la il·legalitat de la privació de llibertat i, per tant, el Tribunal ha d'acordar la llibertat provisional de l'acusat Bermudez. En absolut compartim el criteri de la part apel·lant ja que la il·legalitat de la privació de llibertat podria venir determinada per la manca de cobertura legal, és a dir, no haver-se dictat aute o ésser aquest nul per manca de motivació, que no és el cas d'autes. Una cosa es la legalitat de la privació de llibertat que, per afectar a un dret fonamental, exigeix resolució motivada del Batlle o Tribunal, i altra cosa és la notificació de la resolució que acorda o denega la presó o la llibertat provisional, que afecta no al dret fonamental de la llibertat personal sinó al dret, també fonamental, de defensa.
L'aute del Tribunal de Corts està degudament motivat, per la qual cosa no queda afectat el dret fonamental a la llibertat personal de l'acusat Bermudez.
Sabem que per a que es consideri que hi ha vulneració del dret de defensa és necessari que s'hagi causat una efectiva indefensió. En el present cas no hi ha hagut aquesta indefensió i l'exemple més evident n'és aquest propi recurs d'apel·lació, doncs tot i que l'aute no li fos notificat personalment a l'acusat Bermudez, sí que ho fou al seu defensor qui va poder conèixer el contingut de la resolució i articular motius de recurs contra la mateixa. No hi ha hagut, doncs, indefensió per causa de la manca de notificació personal de l'aute de data 18 de mig del 2009 a l'acusat Bermudez. Altra cosa es que s'apreciï una irregularitat processal que no ha de tenir més efecte que la subsanació de la notificació omesa.
Procedeix, per tot el que s'ha exposat, desestimar el recurs d'apel·lació.
Decisio
Vist la legislació vigent,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
A C O R D A
1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la defensa de l'acusat Bermudez contra l'aute de data 18 de maig del 2009 dictat pel Tribunal de Corts, i confirmar íntegrament dita resolució.
2.- Declarar d'ofici les despeses processals del recurs.
Així ho acorden, manen i signen els Magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, en dono fe.
Subir
Diccionario RAE