• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Juridiction andorrane, — (ATSJAD 13/1995)

Faits et procédure

La décision émane de la Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, saisie le 13 septembre 1995 d'un recours en matière pénale. Elle est classée sous la rubrique « Recurs de Suplicació : resolucions recurribles ». La référence de la procédure initiale est la cause n° 67-F/91 (la juridiction de première instance, le numéro d'enregistrement du recours n'étant pas autrement précisé dans le texte).

La chronologie procédurale, telle que reconstituée par les visas de la décision, est la suivante :

1. 11 mars 1993 : le Batlle, M. Batlle Raya, rend un aute rejetant la demande de mise en examen (processament) de M. Anaya, sollicitée par M. Gomila, faute d'indices rationnels de criminalité.
2. 5 décembre 1994 : le Tribunal de Corts rejette le recours d'appel (apel·lació) formé par l'avocat de M. Gomila, M. Yuste, contre cet aute.
3. 29 mars 1995 : le même Tribunal de Corts rejette le recours en súplica formé contre son précédent aute.
4. 26 avril 1995 : M. Yuste forme un recours en suplicació contre l'aute du 29 mars 1995, en invoquant plusieurs motifs de l'article 3 du décret du 13 juillet 1990 : défaut ou excès de juridiction ou de compétence (3.1), violation des règles de procédure ayant causé une indéfense ou une atteinte à un droit fondamental (3.2), refus injustifié d'une preuve (3.3), erreur dans l'appréciation de la preuve ou violation de la présomption d'innocence (3.5), violation ou erreur d'interprétation d'une norme pénale de fond (3.7), et violation d'une norme substantielle non pénale (3.8).

Le ministère public sollicite la confirmation de l'aute attaqué, au motif que les moyens soulevés seraient identiques à ceux déjà soumis par l'appel et déjà tranchés. La partie adverse, représentée par Mme Vilar, demande le rejet du recours.

Le texte ne précise pas la nature exacte de l'infraction poursuivie ni l'identité procédurale des parties au-delà de ce qui précède.

Question de droit

La question posée est de savoir si une décision de la Cour de Corts, rendue en súplica sur un aute de refus de mise en examen initialement pris par le Batlle et confirmé en appel, peut faire l'objet d'un recours en suplicació devant le Tribunal Superior de Justícia.

Cette question se décompose en deux interrogations connexes :

• La décision attaquée entre-t-elle dans le champ des résolutions recurribles en suplicació au sens de l'article 2 du décret de 1990 ?
• Plus largement, le système procédural pénal andorran ouvre-t-il une voie de recours supplémentaire au-delà de l'appel et de la súplica lorsque la décision initiale émane d'un Batlle ?

Le Tribunal ne traite pas au fond des moyens énumérés à l'article 3 du décret. La solution est purement procédurale.

Solution et dispositif

Le Tribunal déclare le recours irrecevable. Son raisonnement repose sur quatre branches.

a) Nature du recours en suplicació. Le Tribunal rappelle que la suplicació, régie par le décret du 13 juillet 1990, assume dans l'ordre juridique andorran une fonction équivalente à celle du pourvoi en cassation dans d'autres

Que l'Hble. Sr. Batlle Raya, va dictar AUTE en data 11 de març de 1993, en la causa núm.67-F/91, en el qual es desestima la sol·licitud de processament de Anaya, sol·licitada per Gomila, per manca d'indicis racionals de criminalitat.

RESULTANT: Que contra l'AUTE de data 11 de març de 1993, l'advocat de Gomila, el Sr. Yuste, interposa recurs d'apel·lació. El qual va ésser desestimat pel M.I. Tribunal de Corts per AUTE de 5 de desembre de 1994.

RESULTANT: Que Gomila, mitjançant el seu advocat interposa recurs de súplica contra l'AUTE dictat pel M.I. Tribunal de Corts de data 5 de desembre de 1994, l'esmentat recurs es desestimat per AUTE de 29 de març de 1995 dictat pel mateix Tribunal.

RESULTANT: Que per escrit de 26 d'abril de 1995, Yuste, advocat de Gomila interposa recurs de suplicació contra l'AUTE de data 29 de març de 1995, dictat pel M.I. Tribunal de Corts. El recurrent fonamenta el recurs de suplicació en els següents motius de l'article tercer del Decret de 13 de juliol de 1990:

art.3.1: "Per defecte o excés de jurisdicció o de competència".

art.3.2: "Per infracció de les normes del procediment sempre que hagi produït indefensió o s'hagi vulnerat qualsevol dret o garantia fonamental".

art.3.3: "Per denegació injustificada d'alguna prova que, proposada en temps i forma, hauria pogut ser d'influència per la decisió de la causa".

art.3.5: "Per error en l'apreciació de la prova o per violació del dret a la presumpció d'innocència".

art.3.7: "Per infringir la sentència una norma penal substantiva, sigui per violació de la mateixa, per la seva interpretació errònia o per la seva indeguda aplicació".

art.3.8: "Per infracció de qualsevol norma substantiva diferent de la penal, necessària per la integració d'aquesta darrera".

RESULTANT: Que emplaçades les parts i el Ministeri Fiscal van comparèixer davant del Tribunal Superior de Justícia Sala Penal, dintre del termini legalment concedit, el lletrat de Gomila, el qual presenta escrit de compareixença, i el MINISTERI FISCAL que en el seu escrit de compareixença sol·licita que es ratifiqui l'AUTE recorregut, al·legant que els raonaments jurídics són els mateixos que els exposats en l'anterior recurs d'apel·lació, i han estat resolts per l'AUTE avui recorregut. Les Parts: l'advocat de Anaya, la Sra. Vilar demana en el seu escrit de compareixença que es desestimi el recurs de suplicació interposat per Gomila.

CONSIDERANT:

Que el recurs de suplicació, regulat pel Decret de 13 de juliol de 1990, compleix en el Principat d'Andorra, una funció equivalent a la que en altres sistemes processals europeus es coneix com al recurs de cassació, el qual no està obert a cap tipus de control ni permet impugnar totes les resolucions judicials dictades en qualsevol procediment. L'article 2 de l'esmentat Decret regulador del recurs de suplicació contempla les resolucions recurribles en suplicació: 1-Les sentències dictades en primera instància pel Tribunal de Corts. 2-Els autes de sobreseïment les altres decisions d'aquell Tribunal que impedeixin la prossecució de la causa. 3-Els autes que en període d'execució de sentència fixin indemnitzacions de qualsevol naturalesa. El recurrent pretèn que l'Aute d'inadmissió de la querella, dictat pel Batlle(no pel Tribunal de Corts , encara que confirmat per aquest en grau d'apel·lació) sigui una resolució impugnable en tràmit de suplicació. Tal cas no correspon al present recurs, amb que es pretèn impugnar l'aute d'inadmissió d'una querella ,doncs es tracta d'una resolució dictada pel Batlle i no pel Tribunal de Corts, contra la qual ja es va interposar el recurs d'apel·lació, que el Codi de Procediment Penal estableix en l'article 218. En la causa de referència ha actuat solament com òrgan ad quem per conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la resolució del Batlle. La conclusió de la improcedència de la suplicació del present cas, es confirma si s'observa que el Codi de Procediment Penal andorrà, en els delictes menors, només admet recurs d'apel·lació per davant del Tribunal de Corts (art.182 i 186) sense que el Decret de 13 de juliol 1990, obri a continuació recurs de suplicació contra el que s'ha resolt en grau d'apel·lació. I l'esmentada conclusió està també avalada per la lògica del sistema processal, ja que d'acceptar-se la tesi del querellant recurrent s'hauria d'arribar a la conclusió que tot aute d'inadmissió d'una denúncia o querella, àdhuc per delictes menors, àdhuc per faltes o contravencions, podria ésser impugnat primer en grau d'apel·lació i després en tràmit de suplicació , amb majors garanties que les que el Codi estableix per a les respectives sentències en els esmentats procediments. Contra l'aute dictat pel Tribunal de Corts, l'únic recurs admissible és el recurs de súplica, regulat en l'article 228 del Codi de Procediment Penal, el qual va ésser interposar davant del Tribunal de Corts per recurrent el Sr. Gomila, i resolt per aquest mateix Tribunal per Aute de data 29 de març de 1995.

CONSIDERANT: Que per tot l'esmentat, procedeix inadmetre el recurs de suplicació interposat.

Decisio

Vist la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables a la present causa,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

A C O R D A

1.-Declarar la inadmissió del recurs de suplicació interposat per Gomila, mitjançant el seu advocat Yuste.

2.-Imposar les costes processals al recurrent.

3.-La remissió de la present causa al M.I. Tribunal de Corts, amb certificació d'aquesta resolució, amb els efectes escaients.

Així ho acorden, manen i signen els Magistrats de Tribunal Superior de Justícia Sala Penal, en dono fe.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Codi de procediment penal (text refós).